dilluns, 31 de desembre de 2007

Crònica avançada de l'any 2008!

Aquest any serà bo per a tota
mena d’afers: ho diuen a la tele.
(Si pugeu al terrat prop de migdia
hi trobareu els camps de tarongers
plens a vessar del fruit que ens ha fet rics
des de Déu sap quin segle remot,
sense intermediaris ni mitjancers
que abarateixen el preu de la taronja.)
Aquest any serà bo per a tota
mena d’obres, perquè els llauradors
vendran la fanecà amb molt bon preu
i els constructors es fregaran les mans
amb una perspectiva urbanística
de camps de golf que esguitarà el país
de dalt a baix, amb una immensa pàtina
de ciment i formigó a balquena:
adossats, apartaments, bungalous
que faran les delícies dels turistes
jubilats europeus, i dels autòctons.
L’esquerra valenciana no s’haurà
entès encara, i naixerà un nou partit
amb unes sigles tan inversemblants
que els electors passaran per alt
el dia que els convoquen a les urnes.
La TVV mostrarà una guerra
i unes quantes catàstrofes degudes
al canvi climàtic que assetja sempre,
com tothom sap, només el Tercer Món;
la veïna del dalt lamentarà
el patiment dels pobres africans
i asiàtics, i pensarà com de bé
que estem ací a la terreta nostra,
on tot rutlla com preveu el govern
de la Generalidad Valenciana.
I el Molt Honorable president
manarà tancar els repetidors
de la TV3, fent gala del seu
talant cosmopolita i democràtic.
Serà un bon any d’aigua, aquest any,
perquè per fi caurà el govern central
i es farà el transvasament de l’Ebre,
i el Delta deixarà de ser un paratge
natural per ser un aiguamoll infecte.
Naixeran mil urbanitzacions,
i vindran menys turistes, tal vegada
perquè el sol escalfa massa i crema
o perquè al mar no hi queda cap peix viu.
Desmesurada i fosca, la dreta
promulgarà les mentides de sempre;
l’Església advocarà per la família
catòlica, apostòlica i retrògrada,
patriòtica i espanyola a ultrança,
i l’esquerra espanyola i El País
-periódico global en español-
publicarà un dominical extra
on nomenarà el rei personatge
de l’any, per tal d’apuntalar per sempre
la nissaga -cada cop més nombrosa!-
dels Borbons i els seus amics monàrquics.
La primavera serà dolça i breu
i la tardor allargassada i plana,
perquè el PP tornarà a la Moncloa
amb els seus dicteris carpetovetònics.
No espereu grans miracles, aquest any,
ni grans progressions, ni avenços científics,
ni una, ni mitja, ni cap d’aquelles disbauxes
col·lectives que somouen
els fonaments de l’ordre.
Enguany Rajoy guanyarà a Madrid
davant la ineptitud i la inòpia
d’un PSOE que ha perdut l’oremus
i les sigles del mig, i ha esdevingut
més Partit, més Espanyol, més igual
que els contrincants de tota la vida.
Al País Valencià –passeu-me l’expressió-,
si fem un futurible poc probable,
potser hi tornarà Lerma a governar,
Carme Alborch serà per fi l’alcaldessa
del Cap i Casal, Rita plorarà,
aturaran a Zaplana a Benidorm
en un pas de zebra o a l’AP-7
per saltar-se un semàfor -i l’IVA-,
Fabra anirà d’excursió a Fontcalent,
Joan Soler destituirà tot l’equip
i posarà Kempes de davanter,
Pajín entrarà al Monestir de Leire,
a Jordi Sevilla li diran Jorge
en la intimitat dels socialistes
i Camps menjarà quicos en públic
per tal que Roma proclame García
Gasco papa por la gracia de Dios.
Espere que aquest any ens afage
a tots ben batejats i confessats:
sobretot als ateus, als izquierdosos
i als separatistes catalanistes:
perquè aquest any que vindrà promet
tornar-nos a una era inconcebible
en què la llibertat de premsa
estarà garantida per l’ABC
i Luis Motes, i els parlaments
seran ja una recialla inútil
que hom farà bé d’abolir per sempre
per instaurar una Utopia perdurable.
Així doncs, us desitge un bon any
dos mil vuit.
Si la butxaca us deixa
compreu-vos un apartament a Dénia
o a Marina d’Or, ciudad de vacaciones,
i no feu cas dels esquerrans iconoclastes,
que tot està a l’abast, que tot desgrava
i ací no dimiteix ni Déu ni Fabra,
que açò és el Levante feliz,
l’Edén, una terra de promissió
inacabable per als empresaris
sense escrúpols i per als delinqüents
de coll blanc que inverteixen en borsa.
Comptat i debatut, no allarguem
més l’agonia: que tot està ja en venda
i el tràfic d’influències és el pa
de cada dia: mengeu-vos-el sencer,
i no vos en deixeu pas cap engruna.
Amén.

8 comentaris:

Vista Parcial ha dit...

Un text bell, però espere (millor dit, desitjaria) que fracacassares com a pronosticador. De fet, et desitge un bon 2008.

Ricard ha dit...

Bon 2008!
Encetar un nou any és com encetar una nova llibreta en blanc. Encara ue siga per un moments, cal oblidar la llibreta vella de l'any passat calaix i gaudir de la il·luisó que fa començar un nou projecte. Tal vegada acabe ple de les mateixes paraules que omplien el vell quadern, però això ja serà un altra història...

Juli Capilla ha dit...

Amics Tobies i Ricard,

Tant de bo fracasse en el meu pronòstic i aquest any siga bo per a tots. Espere que tingueu, vosaltres també, un molt bon any.

Marta Insa ha dit...

Després de llegir el text em vénen ganes de rebobinar i tornar a l'any 2007; però ben mirat, l'any passat tampoc no va ser tan diferent de com es presenta l'any que ve. I tanmateix, no deixe de tindre fe en la humanitat...

Emili Morant ha dit...

Tràfic d'influències? Mal ho tenim. Mire al voltant i qui no és matemàtic és poeta: d'or no ens farem, ja ho veig, ja...

Només t'ha faltat pronosticar una pesta de les mítiques, en plan Nostradamus (veus, d'això encara trauríem profit: més baixes de professors que cobrir). Però si la meitat del que dius resulta ser fals, ja podem cascar-nos les dentetes contra la vorera d'alegria...

(Retocaré un parell de rimes i intentaré debutar com a poeta-blogger-satíric prompte: tanta prosa em dóna cosa. )

Juli Capilla ha dit...

Marta i Emili, també teniu raó, xe! Però és que els poetes "som" uns exagerats i ens agrada cridar l'atenció o, simplement, burlar-nos una miqueta de la situació política -i, sobretot, dels polítics: raons no ens en falten, no?
Tant de bo m'equivoque, però, i aquest any 2008 ens depare coses més bones, sobretot pel que fa als aspectes individuals, ja que en l'àmbit col·lectiu les coses no pinten bé (hi insistisc).

I a vore si us animeu i feu algun verset.

PS El poemeta satiricocrític que he penjat és un homenatge a un poema de Miquel Martí i Pol intitulat "Crònica". Hi ha versos en què parafrasege o copie directament el poeta de Roda de Ter.

Una abraçada a tots dos.

Anotacions Rizomàtiques ha dit...

Així haurien d'escriure els valencians!

hi ha un "pessimisme del mètode" que acaba estimulant "l'optimisme de la voluntat",

salut i endavant,

JCOB

Juli Capilla ha dit...

Sí, exactament, amb el pessimisme de la raó i l’optimisme de la voluntat, com deia Gramsci.

Salutacions