Cultura catalana

El darrer número de la revista L'Avenç inclou una taula rodona en què quatre especialistes de solvència -Patricia Gavancho, Gustau Muñoz, Josep M. Nadal i Ventura Pons-, a instàncies de Josep M. Muñoz, reflexionen sobre l'estat de la cultura catalana avui. Us en reproduïsc un fragment sobre "la qüestió valenciana" que, al meu parer, s'ajusta a la nostra realitat, perquè reflecteix la bipolaritat antagònica entre un sector "valencià" absolutament refractari i hostil a les manifestacions de la cultura comuna que compartim amb catalans i balears i els qui, per contra, viuen en clau valenciana, amb la normalitat i la naturalitat que demana tota cultura minoritària que aspira a ser homologable a les altres cultures. Són paraules de Gustau Muñoz: "El problema valencià és intern. No és un conflicte entre valencians i catalans, és un conflicte entre valencians. Relatiu al lloc i possibilitats que se li vol donar a la llengua i a la cultura autòctones. Els qui opten per l'agonia i l'extinció en benefici del castellà ho tenen clar: fòbia anticatalana com a mite compensatori i nul ús social de la llengua, nul·la preocupació per la cultura pròpia amb l'esperança que el temps acabarà amb aquesta nosa incòmoda que és el valencià. Una cosa que, d'altra banda, es guarden prou de dir en públic. En canvi, els que opten per la llengua i la cultura pròpies, per transmissió familiar o perquè les han assumit conscientment, tenen molt clar que només un marc cultural compartit, el de la cultura catalana, ofereix possibilitats de projecció, de desenvolupament i és una garantia de futur, a més de ser fidel a la història i l'expressió d'una realitat consolidada al llarg de les dècades. Una experiència viscuda per les generacions actuals, les de la Nova Cançó, les de la represa dels anys 60-70, dels que s'han escolaritzat en valencià, dels que han vist TV3 des de fa més de vint anys, etc. Aquesta és també una realitat amb la qual cal comptar".