Ja estem a les semifinals!

Ahir, eufòria en l’equip. Ja estem a les semifinals! Després d’una jornada de lliga fàcil, la del dissabte passat contra Almoines, amb tres victòries, vam disputar la jornada copera de tornada contra el Nàquera. Teníem l’eliminatòria ben encarrilada perquè vam guanyar a domicili contra l’extraordinari equip del Camp de Túria. Però no ens hi podíem confiar, perquè les victòries de l’anada van ser molt ajustades i treballades. Ahir, Carlos Margarit, baixa per malaltia, va ser substituït per Xacal.

Xacal, grande!

Vam disputar la primera partida Xacal i jo. Una partida amb molta tensió perquè si ens guanyaven ens podien entrar els nervis, a tots els de l’equip, i, per contra, si guanyàvem nosaltres ja passàvem a la semifinal. Ens hi jugàvem molt, doncs, en el primer matx. I ausades que va ser una partida disputada. Ens va tocar el zurdo dels naquerans amb un punter que em va molestar d’allò més, i a postes (estes coses es noten, amic...): tota la partida vaig haver de rondar la seua silueta, per tal de guanyar la posició: xe, quin mareig! La veritat és que va ser una partida enorme, jugada a l’hora. Un estira i arronsa continu, amb gran intensitat i tensió, emoció a flor de pell, coratge i pilotes heroiques. Una gesta en tota regla. Jo vaig estar molt nerviós i, ho reconec, i li demane perdó al meu company, perquè el vaig escridassar un poquet massa. Però la tensió d’una partida a voltes ens impulsa a vociferar sense mesura. (Mea culpa, ho sent, amic Xacal!). Això sí! Cal dir que Xacal va estar a l’altura d’una gran partida: incommensurable! Ho va donar tot i més! I cal reconèixer-li-ho. Va ser un autèntic goig jugar amb Xacal a tan gran altura! Una partida de categoria! Grande, Xacal! Després d’anar per darrere quasi tota la partida, vam poder avantatjar-nos al final i vam deixar el marcador en un ajustat però ben gratificant 30-27 al nostre favor.

Les altres partides ja van ser un pur tràmit. I es notava que els de Nàquera no van portar ja els millors jugadors. Gabi i Tortosa van guanyar còmodament per 30-19; i Javi Riera i Carlos Murillo ho van fer per 30-26. Després, vam sopar al poliesportiu de Daimús, amb els amics de Nàquera: una gent excel•lent i molt bons jugadors.

A la semifinal!!!!

La fel de la derrota, la mel de la victòria

La Font d'en Carròs, 0 - Torrent, 3
Anit, a Nàquera, ens vam traure l'espina del dissabte, en què vam perdre 0-3 davant del Torrent; amb tres partides per a oblidar... Em consta que Xacal se'n va anar malhumorat, i jo també (vam perdre 28-30, amb molt mala fortuna); Carlos Margarit i Sergio, fastiguejats, perquè no van fer partida; i imagine que també Gabi i Tortosa... Els de Torrent van baixar uns quants jugadors de primera i ens van fuliminar sense massa esforç.

Nàquera, 0 - La Font d'en Carròs, 3
Però anit vam anar a Nàquera. Teníem el temor -i la seguretat- de trobar-nos amb un equip sòlid. I així va ser. Nosaltres portàvem els millors jugadors, i totes les ganes de fer alguna cosa positiva. Al davant teníem un equip plagat de veterans, que se les sabien totes i que jugaven molt molt bé.
En la primera partida, un exmilitar de 55 tacos va donar p'a salar a Gabi i a Tortosa. Els nostres, però, van saber apamar el tempo de la partida: Gabi tornant i aguantant com un bou, i Tortosa fent-ne de les seues (va fer dobles perfectament calculats i un remat final per a llevar-se el barret). Resultat: 26-30 al nostre favor.
La segona, Javi i jo ens enfrontàvem a dos homes, més o menys de la mateixa edat que nosaltres: també amb ofici. En els primers instants em va costar molt ficar-me en la partida: no estem acostumats a jugar junts, Javi i jo, i això es nota. A partir de l'empatat a 5, i després de canviar d'estratègia, la cosa ja va anar millor, però igualada. Vam arribar a estar fifty-fifty fins als primers punts de la vintena, inclús ens van passar: 22-21. Després, Javi i jo vam traure les nostres millors versions: ell, tornant-ho tot i aguantant com un campeó; jo, mirant d'arribar a totes i forçant al del darrere. Ben concentrats, Javi traguent pilotes i jo tirant-me per terra, vam fer que els contraris es desesperaren. I així fins al final: 23-30!

En la tercera, els Carlos ens van fer patir d'allò més. Jugava un altre zurdo contra el nostre. Un estira i arronsa en què els punters podien entrar poc en partida, davant la insistència obsessiva dels saguers. Tota la patida per davant, i va i el marcador es posa 29-28 a favor dels de Nàquera. Mecaguendena... Al final, empatem a 29 i entra Carlos Murillo en acció: primer fent un traure ras que a punt ens val la partida, però no, allí estava l'altre zurdo, per a rescatar-la i dur-la, enclenque però vàlida, fins al frontis. Quatre pilotades més i li'n cau una al nostre punter, blaneta: zaaas! I arran de ratlla, rinxo la llanda, i l'altre punter l'espifia. La partida és nostra!

Ahir el resultat ens ha donat ales. Tenim una il·lusió bàrbara per la copa. Si la cosa no es torça, és ben probable que passem a semifinals. A vorem. Seria fantàstic!