Va de bo, cavallers!

Fer, més que no ser

Ben mirat, la vida difícilment es pot encabir en apartats tancats i impermeables. Creure en la permeabilitat de les persones i de les coses, en la transferència, en el flux, en l'intercanvi... deu ser més "natural" i, sobretot, enriquidor que concebre-ho tot des del prisma dels compartiments estancs. Potser ens convindria recordar què deia Fuster a propòsit seu: "Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster". Potser només som un nom -en la mesura que ens el diuen els altres, que ens nomien, que ens anomenen. La resta del que som té més relació amb allò que fem que no amb el que som oficialment, professionalment. Som el que fem més que no pas el que diuen que fem, i molt menys encara el que diuen que som. Doncs això, aquest és el meu primer text com a blocaire. Sóc Juli Capilla, i, ara com ara, em dedique a la correcció lingüística, al periodisme cultural i a la creació literària (demane perdó si sona petulant o pretenciós). Encete aquest bloc amb la intenció de compartir la meua relació amb el món i amb els altres, amb la intenció d'enriquir-me i d'aprendre (Tan ignorant com sóc!); i, per què no, també de divertir-me i de gaudir amb tots vosaltres.

Ací teniu una imatge de quan era xiquet encara. Ara tinc 37 anys i m'alegra saber que tampoc no he canviat gaire. Serve encara la ingenuïtat necessària -si més no en tinc la il·lusió- que em permet de creure en la bondat de la gent -i en la meua també. I amb això n'hi ha prou per encarar cada dia com un regal preciós que hem de mirar d'aprofitar al màxim. Carpe diem!