dimarts, 8 de gener de 2008

Filologia Catalana, una qüestió de ciència

El Tribunal Superior de Justícia de la CV ha emès una altra sentència que reconeix el títol de Filologia Catalana i la denominació de català al País Valencià. Aquest tribunal ha estimat el recurs interposat per les universitats de València i d'Alacant contra les ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports de 13 de març de 2006 que no reconeixien la titulació de Filologia Catalana per acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris. A més a més, el TSJCV, seguint els mateixos arguments que la Sentència núm. 75/1997 del Tribunal Constitucional, avala la doble denominació de valencià i català per al nom de la llengua del País Valencià: «oficialmente "valenciana" en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico "catalana"». La sentència núm. 1233/07, de 10 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, és la tretzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia valencià, i la quinzena si tenim em compte que sobre aquest punt hi ha també un pronunciament del Tribunal Constitucional (sentència 21 d'abril) i un del Tribunal Suprem (sentència de 15 de març de 2006).

No sé en què pensen els "nostres" governants valencians, davant d'una evidència cinentífica -filològica- tan clamorosa. Només l'anafalbetisme i la malvolença expliquen -que no justifiquen- un comportament tan mediocre i denigrant com el seu.

7 comentaris:

Rosa ha dit...

Per a mi també és hipocresia i ganes de malmetre sempre: neguen l'evident i ho saben.

Juli Capilla ha dit...

Sí, desgraciadament no és una qüestió d'innocència, sinó de tergiversació deliberada. I fan molt de mal: a tots els valencians, fins i tot als secessionistes (sobretot als més inocentons).

VK ha dit...

Qui sóm? D'on venim? On anem?
Preguntes existencials rotllo shakespearià?
No, només inquietuds personal d'un filòleg català com jo al País Valencià.
Gràcies a déu, sovint, algun psicòleg amb carrera de dret ens fa seure al divà per aclarir-nos el nostre incert present.

Ricard ha dit...

És millor no intentar esbrinar allò que pensen els polítics valencians, especialment els del PP, i també el del PSOE, perquè si ho arribem a descobrir caldria eixir disparats de por ...

Sobre el tema de les sentències judicials jo imagine que els del PP aplicaran una màxima que els ha anat molt bé en casos com els de Fabra (pensaran en castellà, com ho fan ells): "No dejes que una setencia judicial te estropee una campaña de manipulación electoral".

Marta ha dit...

Em pareix esandalós que això s'haja de portar als tribunals. Salvant les diferències, em pareix tan absurd com intentar voler derogar la llei de la gravetat. No sé...

Jordi Puig ha dit...

Crec que sovint nosaltres pequem de creure'ns els il·lustrats i creure'ls a ells els ignorants. Estic convençut que molts dels nostres governants saben perfectament què és el valencià (el català); però també, i sobretot, saben amb quin discurs poden guanyar vots de manera fàcil i visceral.

Si no vaig errat, rectifica'm si m'equivoque, la fòrmula que solen emprar als textos de les convocatòries públiques és que l'aspirant ha d'acreditar una "titulació de Filologia Valenciana (que no existeix com a tal) o equivalents" (que és on entrem els llicenciats en Filologia Catalana). Hi ha un reconeixement administratiu però no un de públic i obert, un d'explícit.

Aquesta sentència és reconfortant perquè els ataca pel terreny per on es movien "ells". Els darrers anys, abans i després de la reforma de l'estatut, s'aferraven al text legal. Bé, més que al text, a la paraula, quasi a l'epidermis de la lletra, sense voler anar més enllà, sense entrar en el seu significat, per poder defensar que la llengua valenciana és independent del català. El camp legal no els és ja propici i estic segur que en buscaran un altre.

O simplement repetiran i repetiran a la premsa i a Canal 9, perquè ells -no ens enganyem- no tenen res perdut ni per perdre.

Al cap i a la fi, el que em preocupa, a banda de tot allò exposat per tothom, és que puguen repetir la jugada un any i un altre i això no tinga conseqüències legals ni mediàtiques ni electorals. Uf!, que voleu que vos diga...

Salut,
Jordi, des del poble dels declarats "non grats" per defensar la unitat de la llengua. Un dia us en faré cinc cèntims.

Per cert, Juli, gràcies pels comentaris. Esperem el nou número d'"Espai del Llibre". Molts ànims. I, perquè no, algun dia podríem parlar d'alguna col·laboració a "La Falzia", si t'abelleix i tens temps, clar.

Juli Capilla ha dit...

Amic Jordi,

Tens raó quan dius que ells saben molt bé què fan. El rèdit electoral n'és un dels rèdits més directes, que en trauen, però, a més a més, hi ha implícites altres qüestions psicològiques i sociològiques en la seua actitud: l'autoodi i un complex d'inferioritat no reconegut envers els catalans, un poble més consistent identitàriament que no els valencians. En podríem parlar a bastament.

Gràcies a tu, home, per la conversa.

A vore si hi ha alguna manera que algú m'envie una revista de la Falzia. També podríem ressenyar-la per a un altre número. Voldries ressenyar-la tu?