Waldo renova el títol de campió de raspall

Anit, el meu sogre i jo vam assistir a la gran final de raspall d’enguany, al trinquet El Zurdo de Bellreguard. Hi havia molta expectació. El trinquet era ple de gom a gom. Una nova final per a Waldo, que ja n’havia guanyat sis, i per a Coeter II, campió en una ocasió i finalista per tercera volta. El favorit era el d’Oliva, Waldo, de trenta anys, però hi havia encara el dubte de si el mitger de Simat, de trenta-dos anys, podria o no contrarestar la força de l’oliver. Fins que no es juga, per molt favorits que hi haja, no hi ha res fet. La partida, però, es va definir de seguida, ja al primer joc. Coeter II va aprofitar el seu traure bé, però va caure en l’intercanvi de colps i això el va fer perdre la partida. No va poder en cap moment anar a l’atac, a per la partida, perquè Waldo no el va deixar ni respirar. Només en un joc vam vore un Coeter II segur i valent, amb un quinze preciós, de bot i volea, que va anar a parar directament a la galeria. Va ser, sens dubte, el moment més emocionant de la nit. Coeter II va estirar els braços en senyal de garra i alegria alhora. En un breu instant, es va deixar albirar la possibilitat que la partida canviara de color. El roig, però, va tornar a agafar la paella pel mànec i no va deixar al blau de capgirar la inèrcia en què va caure des del primer quinze del primer joc. Al remat, partida sabatera per a Waldo, davant la impotència d’un Coeter II que, tot i no abandonar en cap moment la partida, no va poder anotar-se cap joc. Una nit memorable per al gran campió de raspall, Waldo, que fins ara es mostra incontestable. En aquesta modalitat, almenys, no té encara cap rival d’entitat.