Va de bo, cavallers!: Entrenaments

divendres, 25 de desembre del 2009

Entrenaments

Ahir, un altre entrenament a Miramar. Dues partides fortes, com sempre, de vora una hora cadascuna, amb Jesús, Èric, Manuel, Xuso, Àngel i Vicent. Estic posant-me a to amb els companys. M'ho prenc com un repte perquè no vull fer el ridícul quan m'estrene en la segona volta de la lliga. Jugaré per primera vegada en 1a i vull donar la talla. Em proven aquests entrenaments durs. Ahir vaig guanyar les dues partides per parelles (les manomanistes amb Jesús les vaig perdre, però, per 1-2), però no estic satisfet del tot. De vegades, em costa agafar el ritme, alçar la pilota i depassar el punter. Em falta encara assegurar la concentració i mantenir ferma l'ànsia de guanyar (en aquest esport no pots prescindir-ne). Però a mesura que m'entrene amb ells, vaig agafant el ritme. Potser canvie de raqueta, perquè la Babolat que m'he comprat no m'acaba d'agradar. I a vore si quede amb Voro i els companys, que podrien estar en primera perfectament, sobretot el meu amic Voro, un dels millors punters que he conegut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Pulcrament editat, La revolució va de bo!, de dos joves periodistes valencians, Paco Cerdà i Purificació Mascarell, i publicat per PUV, és un llibre imprescindible per conèixer el present i el futur de la pilota valenciana. Heus ací alguns dels temes tractats al llibre:
La pilota valenciana s’ha llançat a un procés modernitzador iniciat a la transició democràtica i accelerat profundament al segle XXI. L’objectiu és superar el caràcter minoritari d’aquest joc tradicional per tal d’ampliar els seus horitzons i adaptar-lo a la modernitat. En l’àmbit professional, l’aparició de l’empresa Valnet ha convertit als jugadors en treballadors de la pilota amb nòmina fixa i ha consolidat un calendari competitiu que arracona les partides amistoses dominades pel vell sistema de la travessa i la propina. La televisió autonòmica, d’altra banda, ha revolucionat les retransmissions audiovisuals amb la creació d’un trinquet blau amb parets de vidre i pilota blanca que permet somiar amb la conquesta de les masses. Quasi en paral·lel, la pilota valenciana s’ha incorporat com a matèria obligatòria a tots els col·legis i instituts valencians i ha aconseguit teixir una potent xarxa d’escoles i centres de tecnificació que preparen als jugadors del futur. De la Plana Alta al Baix Segura i dels Serrans a la Marina Alta, les lligues amateurs que organitza la Federació de Pilota Valenciana ja fan rodar la vaqueta per un de cada quatre pobles del País Valencià. Es tracta d’un procés recuperador sense precedents que, al seu temps, ha estat acompanyat per la integració de l’esport autòcton en un moviment internacional de pilota a mà que organitza campionats mundials i europeus. Des de l’adveniment de l’autonomia política, a més, la pilota valenciana s’ha anat cobrint d’una aura cultural que trenca amb la pèssima consideració social que l’havia perseguit durant dècades. De niu de vici, el trinquet ha passat a ser considerat com un bé cultural admirat pels valors de noblesa, cavallerositat i respecte per la llengua que encara preserva el joc. Aquesta venerada tradició està sent escrupolosament respectada en un procés evolutiu ambiciós que té en la pilota basca el seu referent indefugible.