Una foto per al record: d'esquerra a dreta, Miguel Ángel Catalán (centrecampista); Vicente Cabanes (porter); Quique Aleixandre (punta-pivot): Manolo Calvo (defensa), Juli Capilla (davanter esquerre) i José Domingo Catalán (defensa).
dimecres, 4 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Juli, m'ha encant la teu crònica del retrobament amb els companys d'escola. De vegades, ni la distància ni el temps aconsegueixen trencar lligasses que duraran sempre.
Llegint-te m'he vist a mi mateix passant hores i hores de la infantesa jugant a futbol al pati amb els companys de l'escola. Han passat els anys, i el fet de viure en un poble com Algemesí, em permet que encara mantenir una forta amistat amb molts d'aquest companys que hui formem part de la colla d'amics. Han passat els anys, han canviat les cares, tenim menys pel i poc més de panxa, però cada divendres per la vesprada ens continuem reunint molts amics per jugar a futbol junts.
Jugar partits com els del tesu companys dels Agustinos o com el que jo gue amb els amis els divendres són experiències úniques.
Per cert, molt bona la foto d'aquest post.
Tu tens més sort que jo. Jo no hi tinc contacte, amb els meus companys d'escola. Darrerament, però, hem organitat algun retrobament i ha estat increïble.
Vaig fer moltes hores de pati, quasi sempre jugant al futbol, de vegades al frontennis, en un camp dramàticament inutilitzat ara.
Mantin el contacte amb els teus companys i amb el futbet: paga la pena.
Abraçades
Benvolgut Juli:
Ara resulta que érem companys al col·legi! Ha estat una sorpresa increïble. I supose que també a la Facultat, filòlegs tots dos.
Compartisc les teues paraules sobre el retrobament de fa un parell de dissabtes. Eixe vincle que mantenim i no ens l'expliquem.
Enhorabona per la teua trajectòria.
Una forta abraçada.
Josep Carles
Benvolgut Josep Carles,
Em vam parlar de tu, però no ens vam presentar l'altre dia. Espere que la pròxima volta ens puguem conèixer. Perquè em pense que no ens coneixíem ni tan sols de quan anàvem al col·legi.
Celebre conèixer-te ara, ni que siga via Internet. Em deixaré caure pel teu blog, de tant en tant.
Quines coses té la vida (cibernètica).
Publica un comentari a l'entrada