"...e lo dia que no s'i junyia, Curial tot lo jorn jugava pilota davant lo palau e era per ella contínuament mirat e vist."
Curial e Güelfa, anònim, segle XV
dimecres, 4 de juny del 2008
Agustinos III (una foto per al record)
Una foto per al record: d'esquerra a dreta, Miguel Ángel Catalán (centrecampista); Vicente Cabanes (porter); Quique Aleixandre (punta-pivot): Manolo Calvo (defensa), Juli Capilla (davanter esquerre) i José Domingo Catalán (defensa).
Juli, m'ha encant la teu crònica del retrobament amb els companys d'escola. De vegades, ni la distància ni el temps aconsegueixen trencar lligasses que duraran sempre. Llegint-te m'he vist a mi mateix passant hores i hores de la infantesa jugant a futbol al pati amb els companys de l'escola. Han passat els anys, i el fet de viure en un poble com Algemesí, em permet que encara mantenir una forta amistat amb molts d'aquest companys que hui formem part de la colla d'amics. Han passat els anys, han canviat les cares, tenim menys pel i poc més de panxa, però cada divendres per la vesprada ens continuem reunint molts amics per jugar a futbol junts.
Jugar partits com els del tesu companys dels Agustinos o com el que jo gue amb els amis els divendres són experiències úniques.
Tu tens més sort que jo. Jo no hi tinc contacte, amb els meus companys d'escola. Darrerament, però, hem organitat algun retrobament i ha estat increïble.
Vaig fer moltes hores de pati, quasi sempre jugant al futbol, de vegades al frontennis, en un camp dramàticament inutilitzat ara.
Mantin el contacte amb els teus companys i amb el futbet: paga la pena.
Benvolgut Juli: Ara resulta que érem companys al col·legi! Ha estat una sorpresa increïble. I supose que també a la Facultat, filòlegs tots dos. Compartisc les teues paraules sobre el retrobament de fa un parell de dissabtes. Eixe vincle que mantenim i no ens l'expliquem. Enhorabona per la teua trajectòria. Una forta abraçada. Josep Carles
Em vam parlar de tu, però no ens vam presentar l'altre dia. Espere que la pròxima volta ens puguem conèixer. Perquè em pense que no ens coneixíem ni tan sols de quan anàvem al col·legi.
Celebre conèixer-te ara, ni que siga via Internet. Em deixaré caure pel teu blog, de tant en tant.
Pulcrament editat, La revolució va de bo!, de dos joves periodistes valencians, Paco Cerdà i Purificació Mascarell, i publicat per PUV, és un llibre imprescindible per conèixer el present i el futur de la pilota valenciana. Heus ací alguns dels temes tractats al llibre: La pilota valenciana s’ha llançat a un procés modernitzador iniciat a la transició democràtica i accelerat profundament al segle XXI. L’objectiu és superar el caràcter minoritari d’aquest joc tradicional per tal d’ampliar els seus horitzons i adaptar-lo a la modernitat. En l’àmbit professional, l’aparició de l’empresa Valnet ha convertit als jugadors en treballadors de la pilota amb nòmina fixa i ha consolidat un calendari competitiu que arracona les partides amistoses dominades pel vell sistema de la travessa i la propina. La televisió autonòmica, d’altra banda, ha revolucionat les retransmissions audiovisuals amb la creació d’un trinquet blau amb parets de vidre i pilota blanca que permet somiar amb la conquesta de les masses. Quasi en paral·lel, la pilota valenciana s’ha incorporat com a matèria obligatòria a tots els col·legis i instituts valencians i ha aconseguit teixir una potent xarxa d’escoles i centres de tecnificació que preparen als jugadors del futur. De la Plana Alta al Baix Segura i dels Serrans a la Marina Alta, les lligues amateurs que organitza la Federació de Pilota Valenciana ja fan rodar la vaqueta per un de cada quatre pobles del País Valencià. Es tracta d’un procés recuperador sense precedents que, al seu temps, ha estat acompanyat per la integració de l’esport autòcton en un moviment internacional de pilota a mà que organitza campionats mundials i europeus. Des de l’adveniment de l’autonomia política, a més, la pilota valenciana s’ha anat cobrint d’una aura cultural que trenca amb la pèssima consideració social que l’havia perseguit durant dècades. De niu de vici, el trinquet ha passat a ser considerat com un bé cultural admirat pels valors de noblesa, cavallerositat i respecte per la llengua que encara preserva el joc. Aquesta venerada tradició està sent escrupolosament respectada en un procés evolutiu ambiciós que té en la pilota basca el seu referent indefugible.
4 comentaris:
Juli, m'ha encant la teu crònica del retrobament amb els companys d'escola. De vegades, ni la distància ni el temps aconsegueixen trencar lligasses que duraran sempre.
Llegint-te m'he vist a mi mateix passant hores i hores de la infantesa jugant a futbol al pati amb els companys de l'escola. Han passat els anys, i el fet de viure en un poble com Algemesí, em permet que encara mantenir una forta amistat amb molts d'aquest companys que hui formem part de la colla d'amics. Han passat els anys, han canviat les cares, tenim menys pel i poc més de panxa, però cada divendres per la vesprada ens continuem reunint molts amics per jugar a futbol junts.
Jugar partits com els del tesu companys dels Agustinos o com el que jo gue amb els amis els divendres són experiències úniques.
Per cert, molt bona la foto d'aquest post.
Tu tens més sort que jo. Jo no hi tinc contacte, amb els meus companys d'escola. Darrerament, però, hem organitat algun retrobament i ha estat increïble.
Vaig fer moltes hores de pati, quasi sempre jugant al futbol, de vegades al frontennis, en un camp dramàticament inutilitzat ara.
Mantin el contacte amb els teus companys i amb el futbet: paga la pena.
Abraçades
Benvolgut Juli:
Ara resulta que érem companys al col·legi! Ha estat una sorpresa increïble. I supose que també a la Facultat, filòlegs tots dos.
Compartisc les teues paraules sobre el retrobament de fa un parell de dissabtes. Eixe vincle que mantenim i no ens l'expliquem.
Enhorabona per la teua trajectòria.
Una forta abraçada.
Josep Carles
Benvolgut Josep Carles,
Em vam parlar de tu, però no ens vam presentar l'altre dia. Espere que la pròxima volta ens puguem conèixer. Perquè em pense que no ens coneixíem ni tan sols de quan anàvem al col·legi.
Celebre conèixer-te ara, ni que siga via Internet. Em deixaré caure pel teu blog, de tant en tant.
Quines coses té la vida (cibernètica).
Publica un comentari a l'entrada