dijous, 19 de juny de 2008

De la presentació a València, i de Marc Granell (final del periple promocional d'Aimia)

Ahir vam fer l’acte de presentació d’Aimia a València. El poeta Marc Granell, que en va fer d’oficiant, va demostrar el seu ofici durant la presentació: un bagatge de lectures immens, la seua dilatada experiència poètica i, sobretot, el seu amor i compromís incondicionals pel gènere líric. Marc va fer una presentació molt bonica, plena de rigor analític i tan plena de lloances a la meua “trajectòria” (el caos “professional” que edulcora la solapa del llibre –més impressionista que impressionant, val a dir,) que em va fer enrogir davant del públic, i em va arrabassar les paraules amb què volia agrair-li la deferència de presentar-me el llibre. Em va aclaparar tant la seua generositat que amb prou feines vaig poder balbucejar unes poques idees de lloança envers l’admirat Marc; i per això ara em veig obligat a escriure’n.
Marc Granell és una persona amable i cordial, que parla assossegadament i intel·ligentment, amb un coneixement de la causa lírica absolutament corprenedor. La seua trajectòria poètica és impecable. Alguns dels seus llibres constitueixen una fita destacable de la nostra lírica recent. Jo me n’he llegit alguns –Llarg camí llarg, Fira desolada, Versos per a Anna...– i hi torne, de tant en tant, quan el temps i les obligacions m’ho permeten. A més, és un entusiasta i un activista literari incansable: en són bona prova el fet que haja participat en nombroses tertúlies literàries, com a membre-jurat d’innombrables premis, com a editor, traductor, compilador... I ha exercit, ben sovint, un paper encoratjador de noves veus poètiques que, com vulgarment es diu, no es paga en diners. Vaig proposar-li a Marc que em presentara el llibre per aquestes raons; i també perquè és de València –com jo–; perquè admire la seua trajectòria, perquè m’agrada la seua obra i, sobretot, perquè és una persona plena de virtuts, molt generosa i amical. Ho sabia tot això, del Marc, i, això no obstant, ahir em va sorprendre fent-me una presentació que no oblidaré mai, per molts anys que passen.

La d’ahir era una presentació important per a mi. Després de presentar el poemari a Alacant, Gandia i Barcelona, volia reblar el clau d’aquest periple líric a la meua ciutat, València, a la qual li dec tant i tants retrets li he fet –perquè me l’estime molt i voldria que fóra millor i més bonica encara que ja ho és ara. Veure tanta gent a la presentació em va emocionar d’allò més. Familiars, amics, coneguts, desconeguts... no tinc paraules per agrair-los l’assistència i estima mostrats. Veure’ls ahir em va fer molt feliç; doblement feliç perquè no m’ho esperava... però, és clar, jugava a casa. Però, tot i que sé que és insuficient, no em puc estar de donar-los a tots mil gràcies.

4 comentaris:

Carles ha dit...

Per molt que diguem, és difícil que li puguem fer justícia. Marc és un gran poeta però sobretot una persona carregada de generositati de tendresa.
Ho em de dir, perquè res del món no en farà mai ostentació d ela seua grandesa.

Juli Capilla ha dit...

Carles, tens tota la raó: no li farem mai prou justícia, al Marc. És una persona excel·lent.

juli ha dit...

Ja fa temps que seguisc el teu bloc i m'agarada. M'agraden moltes coses teues. Coincidem en tantes i tantes coses, fins i tot en el nom. No t'havia fet mai cap comentari, però avui, potser la tristesa del temps, m'ha dut a deixar-te aquest escrit.
Salut!

JUANIOGVAMARE ha dit...

No et conec Juli peró gràcies per escriure tanta bellesa en el teu llibre de poesía Aimia. La poesia es bellesa quant arriba al cor i la teua arriba fluint per les arteries fins que arriba al cor i esclata en una llum de colors de tota clase. Molts gracies i animen per altre igual o millor. No conec a Marc Granell peró per tú ja arribat a mi. Crec que vaig a comprar-me alguns llibres de ell (crec que tots...) Tot viu i mor en el poema(Joan Vínyolí). Espere que conegues Juli al poeta Rainer Maria Rilke. Jo el vull molt. Com crec hara a vosaltres tambè.