Teologies
L’espetec conhorta, minva la fatiga;
la fiblada fussa en l’entusiasme;
la sospita no taca feligresos;
un combregar atent a misses dites;
pregar complint els rituals pagans
que resa la utopia, amb vehemència;
els plecs de la porfídia iconoclasta;
la balma i l’esperó, l’aigua esqueixada;
vel·leïtats de voluntat primera;
la irreverència previsible dels creients;
l’exabrupte lasciu de l’apòstata;
la gosadia tàctil del solatge;
la boutade, el frec a frec, l’alliberament;
el rebombori neguitós dels sabres;
l’espasa que circumda l’ham del cercle;
la carnassa mengívola, l’esquer,
el colèric brunzir de les abelles;
els arribistes dúctils profitosos;
els carronyaires sense escrúpols;
els precs líquids, les benaventurances;
la llengua encuriosida els fluxos tasta;
la provatura dels empelts que indaguen;
un esplet a dintre, una reverència
que esprem vocacions sagramentals
sense haver de fer-ne els sacrificis.
J. Capilla: Aimia, Aguaclara, Alacant, 2008
(Premi Tardor de Poesia Castelló de la Plana)
4 comentaris:
Ostres, Juli, quin fart de riure. He pensat per un moment que t'havies enregistrat (en vídeo, àudio, o jo que sé com) recitant el poema que has penjat. Quan he clicat a vídeo i he començat a sentir música rara, he vist el robot i tal, he pensat: ostres tu, açò què és? Com s'ho ha currat... No és que m'ho invente, és que sóc així de "raro": ja saps, la meua obsessió per l'àudio...
Ara sense bromes: dels teus versos, o dels d'un altre (d'Estellés, per exemple, o de qui t'apetira) sempre és una bona idea enregistrar-los en àudio i que en comptes de llegir-los en pantalla qui fa clic els pogués escoltar. No sé, una altra forma de passar l'estona - li vaig arribar a suggerir el "projecte" a Marta, fa uns mesos (amb versos d'altres, clar) però no ens vam animar.
De passada, disculpa per "l'interrogant" a la data de defunció de l'altre dia. No era cap conya, és que si no t'ho pose així, no es veu que ets de la Font - i amb Maite és pitjor encara, perquè li posen "Barcelona" i no es veu que és ben valenciana...
Hola Emili,
Sí que és bona idea això d'enregistrar els poemes amb la veu pròpia, o d'un altre. Ho tindrem en compte.
Tranquil, no em va saber greu això de l'interrogant: espere durar molt i donar molts guerra. I, com ben bé dius, així es veu clarament la meua vinculació a la Font, que per alguna cosa defensem els colors del poble, com a frontennista (líric).
El poema fa llegiguera, l'acumulació de sintagmes concatenats genera un efecte de bellesa verbal ben rizomàtica,
Emili va per bon camí, amb la proposta de difondre audios,
salutacions cordials a tothom
Hola Joan Carles,
Espere el teu llibre, i que em digues quan el presentem.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada