dimarts, 11 de març del 2008

Saó dedica un dossier a la Safor

Des de fa uns quants anys que cada mes m'arriba la revista Saó. Al País Valencià aquesta publicació és una rara avis, si tenim en compte els García-Gasco & Cia. Saó té un contingut religiós que dissenteix de totes totes de les directrius i els dicteris de l'Església catòlica oficial, de València i de Madrid. A més, es tracta d'una revista que -per als qui no som religiosos- ens resulta especialment atractiva, perquè es fa ressò també de temes d'actualitat: culturals, polítics i socials. I això té molt de mèrit, i és molt d'agrair, en una revista d'aquesta mena. Primer de tot, perquè la revista té vocació d'incidir sobre la societat, més enllà de les seues creences i de la fe catòlica, i també perquè tracta els temes d'una manera desacomplexada i democràtica.

El darrer número de febrer -i ja en van 325!- conté un "Quadern" dedicat a la Safor, amb tot d'especialistes que parlen d'una comarca que a l'entradeta del dossier és qualificada com "la reserva espiritual del país". Més enllà de la hipèrbole entusiasta de la frase, hi ha la realitat d'una comarca amb un passat literari certament excepcional, i una vitalitat lingüística sense parió al País Valencià, sí, però que presenta també profundes escletxes i, sobretot, una perpectiva de futur dubtós, a la vista de les inèrcies sociolingüístiques que sotraguen el país -també la nostra comarca. Així ho adverteixen Ignasi Mora (en un article dur i esperançador alhora) i Josep Piera, en una entrevista d'Emili J. Marín i Vicent M. Cardona, director i subdirector, respectivament, de Saó. Em sembla que els articles inclosos en aquest interessantíssim dossier ens haurien de fer reflexionar -als saforencs, i també a tots els valencians- sobre la situació en què ens trobem i què podem fer per a superar, sense caure en el victimisme més ranci, una realitat sociolingüística que, per bé que satisfactòria en línies generals -en comparació als altres valencians-, cal atiar per tal de millorar-la i assolir noves fites. De moment, aquest dossier de Saó apunta en aquesta direcció, tot esperonant cap a la reflexió -que no és poc-, i només per això ja paga la pena de llegir-lo.

5 comentaris:

Emili Morant ha dit...

És menut, el món: ací estic, en una sala de professors a l'altra punta del País, esperant entre avaluació i avaluació, i llegint per primer cop una revista que curiosament dedica aquest mes un especial a la meua comarca. Certament, depenent de amb què ens vulguem comparar, la Safor és el paradís terrenal, un verger on sota cada palmera estan donant una conferència i si dones una patada a una pedra t'ixen tres poetes i un blogger en català. Tots sabem que no és per a tant, però basta eixir un poc de casa per a enyorar segons quines coses...

Hui mateix, que faig nit a Alacant, m'ha agradat trobar-me amb textos sobre el meu petit país. I amb fotos que em recorden la vida que m'agrada fer allà: Sant Francesc de Borja, la Col·legiata, el Monestir de Simat, Piera parlant pel mòbil i montant "saraus" (supose que estaria fent això, perquè si no la d'un poeta parlant pel mòbil és una foto un tant desmitificadora... ;-)

Rosa ha dit...

Casualitat o no, jo ahir també estava llegint Saó, i no us podeu imaginar com em vaig posar de contenta en vore que tractava de la Safor. Són eixes coses insignificants però que fan que una persona trobe a faltar la seua terreta. I no és per fardar però com la Safor no hi ha res.

Anònim ha dit...

¿Crees que el catalán es una puta mierda?

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/16/el-catala-es-una-puta-merda/

Anònim ha dit...

Completament d'acord amb el que dius de SAÓ, independenrment de les creences religioses (jo sóc agnòstic), fan una bona tasca.
He descobert hui el teu blog, i tinc la intuïció que et conec, però no ho sé segur. Si pels volts de 1995-2000 era quan feies catalana a València potser sí que et conec.
Salutacions des de les comarques de Castelló

Josep ha dit...

No va ser per casualitat que ara fa 20 anys Levante-EMV triara la Safor per posar en marxa una de les primeres experiències de periodisme 'de proximitat', amb una edició comarcal.
A diferència d'altres indrets, ací tenim un clar sentiment de pertanyença a la comarca, i la sabem fitar fins i tot des del punt de vista geogràfic.
Crec que almenys això no està en perill, però sí que hauríem de mirar la pèrdua d'ús del valencià, sobretot entre els joves de Gandia ciutat.