dissabte, 8 de març de 2008

El poeta i els lectors

P. Para usted, ¿qué sería una poesía ajena?
R. [Luis García Montero] Es la que cifra su calidad en su dificultad, o en el desprecio al lector. Los poetas tenemos mucha culpa de la pérdida de lectores. Porque cuando los poetas dejan de hablar de cosas que le interesan a la gente luego no pueden pretender que los lectores se interesen por la poesía. Se pueden decir cosas oscuras, pero también puede haber mucha calidad en un poeta claro. (...) Un poeta sectario casi siempre suele ser el poeta que confunde la calidad con la oscuridad.

Luis García Montero, Babelia (El País), 8 de març de 2008

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Absolutament d'acord amb el senyor Garcia Montero,podrieu (vos,Sr.Capilla) proposar un Mil·lenium sobre aquesta qüestió al Sr. Colom.Jo començo proposant alguns convidats:Marta Pessarrodona (habitual de la casa),Bartomeu Fiol,
Anna Montero (tinc entre mans El pes de la llum),...No s'estiguin (els responsables del Mil·lenium)de fer un programa,diguem-ne,assambleari.
Iossi Tunó

Anònim ha dit...

Acabo de llegir l'article de l'Hector Bofill a l'Avui(10/3/08)sobre la novel·la "L'amor boig" d'en Pere Rovira.Servidor,autor del primer comentari sobre "El poeta i els lectors",vol afegir a la llista de convidats-de l'hipotètic Mil·lenium-el Sr.Rovira,amb antologia editada per Proa l'any passat.
Em sembla que el Sr.Garcia Montero i el Sr.Rovira es deuen agradar-literàriament parlant-.

Emili Morant ha dit...

Juli: puc mostrar el meu acord amb la cita que ens has posat d'aquest poeta, però sempre fent un matís personal, a mena de "disculpa". Tendim a tolerar millor l'"obscuritat" quan xafem territori conegut: i segurament, el que per a un profà (com jo) resulta incomprensible per difícil, per a algú més treballat en la lectura de versos resulta un repte estètic que li proporciona una enorme gratificació. A mi no em passa amb els versos - però potser sí amb la música, o les matemàtiques.

És per això que compartisc la cita que penges: justament perquè no "entenc" massa de versos. Però no em sent amb l'autoritat que em caldria per a condemnar un poeta només per que em semble hermètic, o difícil: és cosa d'altres, dels qui hi dediqueu el millor de les vostres capacitats a la lectura i el gaudi de la poesia, saber quines obscuritats resulten gratuïtes, i quines són només l'entrada fosca a un interior ple de tresors.

Juli Capilla ha dit...

Bé, tampoc es tracta d'assentar càtedra. De vegades, és la pròpia incapacitat la que ens impedeix d'entendre un poeta, uns poemes. Passa, però, que d'altres vegades, per molt que hi rasques, no nhas de traure res en la poesia d'un autor, perquè no hi ha res al darrere, a banda d'una xerrameca buida disfressada d'excel·lència. Es pot fer "poesia difícil", o, millor dit, culta, però posant en cada vers les claus d'unes interpretacions plausibles. Les Elegies de Bierville, de Carles Riba en serien un bon exemple: poesia culta, però plena de símbols i de pistes per a un lector avesat. I el de Riba és un bon llibre.

Migpartit ha dit...

CAGALLÓ. Pel sol fet d’enfilar-se bascosa des de les foscúries, no pots pretendre que la teua obra la tinguen per pregona, insondable, intensa, penetrant, eterna, sublim, esplendent i celestial.

j.t. ha dit...

és molt interessant recollir l'expressió "lo que le interesa a la gente", emprada per García Montero, i imaginar-la emprada per un polític. revela molt el seu joc. sobretot si no aclareix quina és la poesia que menysprea el lector. o quin lector menysprea. o quina "gente" vol afalagar. i, amb aquesta inconcreció, a banda de no ofendre ningú que no es vulgue sentir ofès, García Montero el que fa és establir un criteri absolutament relativista. amb el qual fa un flac favor. ¿com podria aleshores un professor de secundària fer-li entendre a un alumne que potser valdria la pena que llegís García Lorca, o Riba, si aquests autors no es van preocupar mai de fer-se entendre per aquest alumne de secundària? és més: si el barem que mesura la qualitat del poema és la MEUA intel·ligència, ¿com m'ho faré, per descobrir nous poetes, poetes diferents que superin el meu horitzó d'expectatives, i que per tant, d'entrada, em costaran un esforç?