Semifinal del Circuit Bancaixa a Bellreguard

Anit vam poder veure una gran, disputadísima i emocionant semifinal del Bancaixa a Bellreguard. Una partidassa, d'aquelles que fan afició -i caixa. S'hi enfrontaven, per segona vegada, els equips de Massamagrell (Soro III, Solaz i Héctor II), de roig, i d'Alcàsser (Pedro, Javi i Oñate), de blau. Si els de Massamagrell guanyaven, passaven a la final. Però si ho feien els blaus, el semifinalista eixiria d'una tercera partida prevista per al dia 1 de març, a Benidorm...
La partida va estar molt renyida. Van començar molt forts i segurs els rojos, encapçalats per un Solaz robust que no en deixava passar una, que vigilava de prop el jove punter Héctor i li furtava pilotes a Soro III. De seguida, es van posar per davant, en dos o tres jocs. Els de blau, però, amb un Oñate "gat vell", que se les sap totes, no van deixar anar la partida i van aconseguir empatar a 30. Els rojos, però, en una altra mostra d'autoritat, es van posar una altra vegada per davant: 40-30. A partir d'ací la partida es va capgirar en favor dels blaus. Oñate continuava fent quinzes des de l'escala, a pilota parada (infal·lible en esta posició), Javi es va posar les piles i, tot serrant les dents a cada pilotada, posava l'esfera ben a prop de la muralla, lluny de les mans dels rojos, i no al centre de la pista, com havia fet fins al moment. I Pedro va recuperar la seguretat i ho tornava tot, quasi sempre de bragueta, la seua especialitat ofensiva, tallant corda. Els rojos, una miqueta desconcertats, i neguitosos per la remuntada de l'equip d'Alcàsser, van anar baixant el ritme, per bé que Soro III i el jove Héctor II aguantaven contra corrent. Solaz, però, visiblement cansat i psicològicament afonat, va baixar moltíssim el nivell i va acabar desnonat, fora de la partida, davant la impotència dels companys. Fins al punt que els rojos es van quedar estacats en 40 i els blaus van fer sis jocs seguits, i es van fer amb la victòria per 60-40. El finalista del Bancaixa d'escala i corda, doncs, s'haurà de conéixer el pròxim dilluns a Benidorm.

Abans de la partida, vaig sopar amb Josep À. Mas i una colla d'hòmens de Xaló aficionats a la pilota que es van desplaçar a posta a la Safor per veure la semifinal. Ensalades, calamars, rabo de bou, gelat, café... De categoria! Es respirava un ambient d'alegria i emoció per la pilota. Els caliquenyos creaven una atmosfera màgica, ancestral, intuïtiva. Hi havia familiars dels jugadors al bar, sopant, i velles figures de la pilota, com Genovés i Rovellet, i la que, van assegurar, era la nóvia de Pedro, un dels jugadors de l'equip d'Alcàsser, i que els hòmens van qualificar, amb elegància i admiració, com "una dona de bandera". Una nit magnífica de pilota valenciana!

Tavernes, 2 - Oliva, 5

Hui, nova victòria dels d'Oliva, contra Tavernes: 2 per 5. No havíem estat mai al trinquet d'aquesta localitat de la Valldigna. És un trinquet menut i fa molt de fred. Com que està una miqueta obert pels costats, i hui plovia, entrava la gelor, l'aire i l'aigua (hi havia alguna part de la pista banyada, perquè el trinquet fa goteres). Ens hem congelat. Però els nostres xiquets han guanyat! Amb Joan al capdavant de l'equip, i Jordi i Andrea al redós del major, l'equip d'Oliva ha jugat bé i ha aconseguit el triomf. No està gens malament: 4 partides, 4 victòries. A vore si ens poden mantindre així. El nostre entrenador, Xavi, en sap molt, de pilota. Hui ho ha demostrat bescanviant les posicions dels jugadors (resto, mitger i punter) conforme convenia. Fins al dissabte que ve.

Xeraco, 5 - Oliva, 25

Dissabte de matí vàrem anar a Xeraco. Nou enfrontament entre els equips d'Oliva i de Xeraco, amb victòria per a l'equip visitant. La veritat és que els olivers van ser molt superiors, d'ací el resultat contundent. I Jordi va jugar molt bé, amb ganes.

Per la meua part, dissabte de vesprada vaig debutar amb el Miramar, amb derrota: 24 - 30. Una partida molt renyida, però; vam tindre una miqueta de mala sort, Xuso i jo; perquè vàrem anar per davant durant molts trams del partit i vàrem jugar millor, si més no durant els primers 20 punts. Al final, tres pilotes seguides fallades i algun punt de sort per part dels contrincats ens van tirar per terra la partida. A vore si a la pròxima hi ha més sort...

Gran final de raspall a Xeraco

Els espectadors que han pogut assistir a la final de raspall, este diumenge, han disfrutat d’allò més. Es tornava a repetir la final de l’any passat, entre César i Moro (Rafelbunyol), rojos, i Lluïset i Roberto (Alzira), blaus. Magnífica partida. Molt disputada i, fins i tot, amb alguna xicoteta tensió en algun quinze, perquè no quedava clar que els jugadors l’havien donat, de tan frenètica i renyida com era la partida. Una partida on els quatre jugadors van haver d’esmerçar esforços fins a l’extenuació. El físic ha estat una de les claus de la partida. Alguns quinzes han estat increïbles. Lluïset i Roberto han demostrat la seua categoria. Moro ha patit una crisi a mitjan partida, però s’ha refet i ha començat a restar molt bé i a fer quinzes llançant-ne moltes a la galeria, amb una César molt tranquil i segur. L’emoció ha estat tan gran que, quan anaven 25 iguals, els jugadors s’han abraçat en senyal de bonhomia i esportivitat, felicitant-se per la gran final que estaven disputant i que bridaven al públic. Al remat, però, 25 a 30 a favor dels blaus. Roberto, del Palomar, de 40 anys, i Lluïset, de Beniarrés, de 41, han reeditat el títol que ja van guanyar l’any passat. Una final bonica de veres.

Club de Pilota d'Oliva

Hui dissabte, festa i quatre partides al Club de Pilota d'Oliva. Primer, els menuts, Miguel Ángel, Joan, Andrea i Jordi; després, les dones; i les dues darreres partides, els hòmens. Festa de germanor, doncs, per la pilota valenciana. I, per acabar-ho d'adobar, paella. Llàstima que Jordi no s'hi haja pogut quedar, perquè estava una miqueta malaltós.

L'Eliana manté les seues opcions en el Circuit Bancaixa

L'equip de l'Eliana, format per Álvaro, Canari i Héctor, manté opcions de classificació per a la segona fase del Circuit Bancaixa, després de guanyar a l'equip de Sagunt(León, Dani i Colau II) per 60-30. La partida va tindre lloc la nit de divendres passat a la població de Genovés. No era fàcil imposar-se als representants de Sagunt, ja que aquests partien com a favorits, atesa la campanya que estan fent en el Circuit, i també perquè almenys León jugava al seu poble.

Nova partida de Titín

Anit, nova partida a l’ETB entre Titín III i Eulate i González i Xala. Els primers, que anaven de roig, van començar molt insegurs, sobretot el jugador de Lizarra, Eulate, que va cometre molts erros no forçats. La parella González-Xala, en canvi, va començar molt bé, encertant tots els colps amb autoritat, davant la perplexitat d’un Titín poc inspirat en un principi. El riojano, però, es va anar posant a to, i va donar mostres de la seua veterania i astúcia a l’hora de mesurar els colps i de col•locar la pilota lluny de l’abast dels blaus. De mica en mica, Titín va anar agafant les rengles del joc, i Eulate anava deixant arrere els nervis i tornant pilotes. Els rojos van poder empatar a 10, després d’anar per darrere en el marcador, i amb alguns restos del veterà Titín que van fer esclatar el públic en aplaudiments fervorosos. En aquest punt, els blaus es van trobar totalment fora de la cantxa, desconcentrats per complet. Però el desconcert dels blaus va durar un bufit, i s’hi van posar, una altra vegada, a la faena. Un moment especialment destacat del partit es va produir amb una excel•lent doble paret de González que va fer saltar, literalment, Titín per damunt de les grades (impressionant!), tot i que no la va poder tornar: 14-13. I un altre punt molt disputat, el que esdevindria el 19-16, amb una resolució per part de Titín de manual.
Si no és per Titín el partit s’haguera bescantat clarament del costat dels blaus, perquè Eulate va fer tres erros seguits que a punt van estar de costar-los la partida. Una partida sensacional entre rojos, més temperamentals, i blaus, més gelats però altament competitius. Al remat, 22 a 20 en favor dels rojos.