Anit vam poder veure una gran, disputadísima i emocionant semifinal del Bancaixa a Bellreguard. Una partidassa, d'aquelles que fan afició -i caixa. S'hi enfrontaven, per segona vegada, els equips de Massamagrell (Soro III, Solaz i Héctor II), de roig, i d'Alcàsser (Pedro, Javi i Oñate), de blau. Si els de Massamagrell guanyaven, passaven a la final. Però si ho feien els blaus, el semifinalista eixiria d'una tercera partida prevista per al dia 1 de març, a Benidorm... La partida va estar molt renyida. Van començar molt forts i segurs els rojos, encapçalats per un Solaz robust que no en deixava passar una, que vigilava de prop el jove punter Héctor i li furtava pilotes a Soro III. De seguida, es van posar per davant, en dos o tres jocs. Els de blau, però, amb un Oñate "gat vell", que se les sap totes, no van deixar anar la partida i van aconseguir empatar a 30. Els rojos, però, en una altra mostra d'autoritat, es van posar una altra vegada per davant: 40-30. A partir d'ací la partida es va capgirar en favor dels blaus. Oñate continuava fent quinzes des de l'escala, a pilota parada (infal·lible en esta posició), Javi es va posar les piles i, tot serrant les dents a cada pilotada, posava l'esfera ben a prop de la muralla, lluny de les mans dels rojos, i no al centre de la pista, com havia fet fins al moment. I Pedro va recuperar la seguretat i ho tornava tot, quasi sempre de bragueta, la seua especialitat ofensiva, tallant corda. Els rojos, una miqueta desconcertats, i neguitosos per la remuntada de l'equip d'Alcàsser, van anar baixant el ritme, per bé que Soro III i el jove Héctor II aguantaven contra corrent. Solaz, però, visiblement cansat i psicològicament afonat, va baixar moltíssim el nivell i va acabar desnonat, fora de la partida, davant la impotència dels companys. Fins al punt que els rojos es van quedar estacats en 40 i els blaus van fer sis jocs seguits, i es van fer amb la victòria per 60-40. El finalista del Bancaixa d'escala i corda, doncs, s'haurà de conéixer el pròxim dilluns a Benidorm.
Abans de la partida, vaig sopar amb Josep À. Mas i una colla d'hòmens de Xaló aficionats a la pilota que es van desplaçar a posta a la Safor per veure la semifinal. Ensalades, calamars, rabo de bou, gelat, café... De categoria! Es respirava un ambient d'alegria i emoció per la pilota. Els caliquenyos creaven una atmosfera màgica, ancestral, intuïtiva. Hi havia familiars dels jugadors al bar, sopant, i velles figures de la pilota, com Genovés i Rovellet, i la que, van assegurar, era la nóvia de Pedro, un dels jugadors de l'equip d'Alcàsser, i que els hòmens van qualificar, amb elegància i admiració, com "una dona de bandera". Una nit magnífica de pilota valenciana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada