La Font, 0 - Barxeta, 3

Ahir, vam perdre contra Barxeta: 0 - 3. Emili i jo vam perdre la primera partida. Quina llàstima de partida, xe! Tota l'estona per davant i a l'últim moment ens van empatar a 27. Després, ens van passar al davant i jo em vaig afonar totalment. La veritat és que ahir estava molt cansat. En despertar-me, vaig notar una punxada a l'esquena i, sobretot, un cansament molt accentuat. Els divendres, quan torne de Mallorca, dorm malament i m'alce cansat. No em passa sempre, però de vegades. sí. No vaig poder aguantar fins al final de la partida. Em vaig sentir sense forces, dèbil, i sense ànim de concentració. Vaig mirar de dosificar-me, però els altres van pegar un espitxonet a última hora i ens van superar. Emili va jugar també de manera irregular. Va fallar pilotes fàcils i va fer punts increïbles. No em va poder ajudar. I jo vaig fallar també pilotes que normalment no falle. L'estat físic és important, i sense entrenar... El resultat, però, és just: 27 - 30 Llàstima. A vore si a la pròxima...
Per la seua banda, Vidal i Raül van perdre: no me'n recorde per quant, però van fer bona partida. David i Manolo van perdre per un punt: 29-30. Una vesprada llastimosa.

Xeraco, 0 - Oliva, 4

Aquesta vegada sí que va poder ser. Ara farà un mes, Jordi i Joan, en representació de l'Oliva, van perdre contra tres de Xeraco. En aquella ocasió, la superioritat tècnica i l'edat (els de Xeraco eren més grans), i l'absència de Miguel Ángel, es va notar i la parella d'Oliva no hi va poder fer res. Resultat: 4-0 en favor dels de Xeraco. Dissabte passat, però, Jordi i Joan van jugar molt bé, i també Miguel Ángel, que va restar perfecte. Jordi li pega molt bé amb l'esquerreta. Fernando, el professor de pilota, n'està ben content: "En un mes ha fet uns progressos increïbles". Els d'Oliva es van imposar als de Xeraco per 0 - 4. Bona partida!

Alcàntera del Xúquer - La Font d'en Carròs

Diumenge de matí vam jugar contra Alcàntera del Xúquer. Enguany, han renovat l’equip. Una colla de jovenets ben forts i adotzenats a l’Escola de Frontennis del poble. Perquè Alcàntera té una escola que els ha proveït ja de molts jugadors –una quarantena, segons em va dir el delegat– i tres equips en competició: a divisió d’honor, a primera i a tercera: ausaes... Poca broma. I, mentrestant, nosaltres, de l’Ajuntament de la Font, només en rebem una quantitat mísera anual: 300 eurets. No tenim ni per a pilotes. Què hi farem... I, clar, tot això influeix en la marxa de l’equip. Davant la passivitat del nostre Ajuntament, la jovenalla fontera es passa al pàdel (un esport ben lleig, per al meu gust, la veritat: és del tot insuportable aquesta pala caçapapallones que fa un ploof fastigós quan la pilota, tova, hi rebota). Bé. Diumenge vam perdre 2-1. En la primera partida, Vidal va estar del tot desencertat. Pobret. És el primer any i, damunt, ara s’ha posat a festejar. I, com que ha de bufar dissabte i complir com un cavaller, diumenge... no rendeix. Aiiiii...! Raül no li va poder ajudar gens, i això que darrerament s’ha centrat i dosifica la seua força molt encertadament. Els altres no van tindre massa problemes a guanyar-los.
A Gabi i a Vicent els va tocar la millor parella. Gabi va aguantar molt bé, però el saguer riberenc no en fallava cap, i Vicent Tortosa va intentar ajudar-lo infructuosament. Se’n va jugar massa, potser, i no hi van entrar. A la tercera partida, a Emili i a mi ens va tocar lidiar amb dos braus jovenets. Vaig fer els tempteigs en l’entrenament, tot i que això de vegades enganya. Aquesta volta, però, vaig endevinar que podia fer-me amb ell. El punter, però, era ben sagaç. Vaig centrar la partida contra el de darrere, i li vaig demanar a Emili que no arriscara gens. Amb aquesta estratègia, Emili i jo no vam deixar d’anar per davant d’ells, sempre a curta distància, però, sense distanciar-nos-en massa. De vegades, ells pegaven un estironet, però sense abastar-nos. En un moment donat, però, van bescanviar les posicions i ho vaig notar, perquè anaven a per mi, i ens van empatar: a vint-i-pocs, crec recordar. Hi vaig persistir, però, i, a la fi, fregant el temps reglamentari (només en vam sobrar 32 segons, de l’hora establerta), ens en vam distanciar definitivament. Resultat: 25-30 al nostre favor. Ha estat una partida extraordinària. M’he divertit d’allò més. He corregut com un esperitat i m’he fet quatre rascades tirant-me a terra, però hem guanyat. I ara tinc foc als morros i tot, de la calorà que vaig agarrar. La concentració i la persistència han estat la clau de la victòria. Emili m’haurà de perdonar els quatre crits que li he pegat. Ho lamente de veres.

Un breu, i plàcid, parèntesi

He tingut cinc dies de minivacances que m'han sabut a glòria. Sobretot perquè he pogut estar a casa amb la família i perquè he pogut entrenar -un dia només, però, perquè ací plou a bots i barrals. Després de 3 o 4 mesos vaig pujar al poliesportiu de la Plana. El frontó continua tan desastrós com sempre: per poc que ploga, s'hi fan uns bassals onerosos i no hi ha manera que el piso s'eixugue. Com sempre, la poca disponibilitat de la persona que s'encarrega del manteniment ens obliga a llevar l'aigua amb diversos mecanismes: motxos, secadores i paper de diari, que acaba per eixugar bastant satisfactòriament el frontó. Però paga la pena. Ahir érem quasi l'equip al complet. Vaig jugar dues partides: una davant, i l'altra darrere. Em trobe bé; fort i segur. A penes note que no quasi no entrene. Tinc tantes ganes de jugar que semble un animal en zel quan veig les tres parets verdes de la cantxa, i córrec darrere de la pilota com un esperitat. Després de la família -per descomptat!-, és el que més trobe a faltar de la meua absència a terres valencianes. Però tinc el cap de setmana per davant i, potser, caurà alguna partideta, presumiblement de lliga. Com sempre, hi havia els incondicionals: David Català, Vicent Tortosa, Emili Marcet... Genial. Després, no em podia dormir, de l'esforç (sempre em passa). Però me'n torne a Mallorca amb molt bon gust de boca. Fins al cap de setmana.

L'Olleria - La Font d'en Carròs

Dissabte vam anar a jugar contra l'Olleria. Vam fer un bon resultat: 0 - 3. L'equip de l'Olleria no és dolent, però des de l'any passat tenen problemes per completar les tres parelles de rigor. Diego, un molt bon punter de l'Olleria, no hi va vindre. Gabi i Vicent van jugar bé i van guanyar. Podrien haver tret mes avantatge, però tampoc no calia. L'important era traure els dos puntets. Xacal i jo vam jugar la segona partida. Aquesta vegada vaig fer de punter. M'hi vaig trobar molt segur, i fort. Una mica lent, potser, en les arrancades; però, clar, sense entrenar no es pot demanar més. Vam tenir algun malentès Xacal i jo, a l'hora d'anar a per la pilota, però vam guanyar, finalment, amb molta avantatge: 13 - 30. M'ho vaig passar molt bé. Ara tinc unes poques agulletes, res greu. La darrera partida va ser també un passeig en barca: 18 - 30 a favor de David i Manolo. Eren nous els contrincants: de la Pobla del Duc; no eren roïns, sobretot l'esquerrà que feia de saguer, però van pagar l'estrena amb la pilota VIP, a la qual encara no s'hi han acostumat. Aquesta gent de l'Olleria són molt bona gent. Sap greu que vagen els últims de la lliga. Vam xarrar després amb ells, ben cordialment. Vam passar una molt bona vesprada.

Nou blog

Des de l'1 de gener de 2009, tinc nou blog:

http://ventura-adesiara.blogspot.com/

Inici de campana

Inici de campana

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.