Hem acabat la pretemporada. Definitivament, me’n vaig al Villalonga, a segona divisió. No hem pogut aguantar ni David, ni Manolo, ni jo: a la Font no es pot jugar, el frontó és una ruïna. I la insistència de l’equip del poble veí era massa temptadora i ha pogut amb nosaltres. Aquest estiu ha estat meravellós, frontenísticament parlant (i en molts sentits, també). Els entrenaments a Villalonga, fantàstics; les partides amistoses a Sueca, amb l’amic Voro, i a la Pobla del Duc, amb l’amic Toni, genials; els campionats, molt disputats. Amb Jorge, el meu cunyat, hem fet partides boníssimes, encara que n’hàgem perdut algunes (no sempre es pot guanyar). De vegades, em pregunte fins a quan podré aguantar el ritme; fins a quan el meu cos suportarà el desgast físic que suposa aquest joc de la pilota: un esport dur, agressiu, intens, veloç, de força i entrega. És fantàstic córrer darrere la pilota; esprintar per tal d’abastar una doble paret; clavar-la rinxo llanda, arran de la ratlla, traure i forçar el resto contrari, obligar el punter enemic… Sensacions que miraré d’apurar com més temps, millor. Ara iniciem una aventura: la lliga és a tocar i estrenem equip i categoria. Em sap greu pels amics de la Font, però ja quedarem. La competició és així; i l’esport –i la vida- sense competir –ni que siga amistosament, que és com cal competir sempre- no és res, pur avorriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada