dimecres, 26 de desembre del 2007

El futur del territori

Nexe. Debats valencians és, segons el president de l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, David J. Garcia i Marí, una publicació oberta gràcies a «la pluralitat de les veus convidades, que aconsegueixen posar en un mateix pla les diferents opinions, massa sovint tancades en compartiments sords i estancs». El número 4 de Nexe és un monogràfic intitulat «El futur del territori». Vaig assistir la setmana passada a la presentació d’aquesta revista a Gandia, i he aprofitat aquests dies per a llegir-la. El tema, no cal dir-ho, és d’allò més interessant i oportú, i les seues pàgines –tret d’algun error tipogràfic que passarem per alt, perquè no desdiuen el contingut de la revista– són impecables. De tots els articles que s’hi apleguen, m’agradaria destacar-ne dos especialment. Un de Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, i un altre de la periodista Maria Josep Picó, directora de la revista Nat. Podeu trobar informació sobre Nexe a www.revistanexe.com. Mentrestant, però, us reproduïsc dos fragments de sengles articles esmentats:

Joan Romero: “és impossible deduir l’orientació política d’una corporació local si hem de fer-ho a partir de l’anàlisi de la seua política urbanística. El país és ple de casos d’ajuntaments amb majoria conservadora i amb majoria d’esquerres que promouen, afavoreixen, animen, impulsen, toleren o aproven iniciatives que són clarament insostenibles, negatives en termes de cohesió territorial i completament allunyades de les directrius europees i de les recomanacions dels seus partits en aquesta matèria”.

Maria Josep Picó: “Els nostres paisatges han esdevingut
arxipèlags fractals, territoris trencats que van avançant en forma
de taques de ciment i asfalt, sense respectar els ecosistemes ni la memòria històrica i identitària dels pobles. La fragmentació i els límits imprecisos són les noves empremtes de la nostra societat sobre l’entorn, on la zonació característica del paisatge tradicional s’ha transformat radicalment i ha deixat pas a una gran dispersió d’usos i a la pèrdua irreversible de sòl fèrtil. En aquests paisatges híbrids i artificials, sense l’ànima d’haver estat viscuts i haver crescut a ritmes humans i sostenibles, els ciutadans també troben desconcert, davant la mancança d’espais que afavorisquen la cohesió social; perquè ja no són capaços de reconèixer els nous escenaris, entorns efímers, virtuals, no-llocs, com a espais que conserven la seua cultura”.

2 comentaris:

Josep À. Mas ha dit...

Gràcies, Juli, pel teu comentari engrescador. I per la condescendència amb les errades tipogràfiques, tan cara en un filòleg.
També vull dir-te que estic d'acord amb el comentari de l'e-mail que m'has enviat: el text del conseller desmereix de la resta. Però com també apuntes tu, és el seu problema.
I bones festes a tots els meus germans ateus practicants.

Juli Capilla ha dit...

Josep,

El vostre esforç és encomiable. Que inclogueu un article d'Esteban González Pons està molt bé, perquè jo també pense que cal ser plurals. Ell és qui es posa en evidència, i és, com ben bé dius tu, el seu problema. La ignorància i la insolència són molt atrevides. I aquest EGP és molt valentet.

Bon any 2008!