dimarts, 24 de març de 2009

Frontennis: Canals, 1 - La Font d'en Carròs, 2

Vam tornar a jugar diumenge. Aquesta vegada a Canals. Per poc em toca el que em va guanyar a la primera ronda. Llavors, jugava amb Rubén, quan encara venia a entrenar. És una llàstima que s’ho haja deixat, la veritat, perquè és un bon jugador; però clar, acaba de tenir la xiqueta i sembla que la dona s’ho ha passat malament. Ja tornarà. Vam jugar Manolo i jo la primera partida. Vam començar malament –¿per què quasi totes les partides comence així?–, perdent per dos punts a zero, però de seguida vam remuntar. Eren bons, sobretot el punter: un esquerrà que en un principi li va fer d’anar de bòlit a Manolo, però Manolo és intel·ligent i va saber guanyar-li la posició: “Estic posant-me molt a prop d’ell, perquè no em guanye la posició”. Ben fet! Que collons! Qui no plora, no mama. A poc a poc, gràcies a la nostra regularitat i a que ells fallaven més, vam anar distanciant-nos-en. Vaig mirar de tirar-li algunes boles a doble paret al punter, sense arriscar massa, però per tal que li molestaren: com que era zurdet... I va donar resultat: fallava. Imprimir ritmes diferents també està bé: ara fluixet, de sobte molt fort. Això destarota el contrari (sempre que no siga superior a tu, clar). I també va anar bé. I Manolo va fer una partida a un molt bon nivell. No en fallava cap i m'audava moltíssim. Manolo té molt de trellat, xe. Resultat: 18 – 30 a favor nostre. Ha estat bé. Hem disfrutat de la partida i ens n’anem satisfets.
De la partida de Xacal i Emili, millor no parlar-ne. Xacal no ha calfat prou i no s’ha centrat gens. Passem pàgina. No sé per quant han perdut: no ho recorde. Això sí, abans s'havia fotut un esmozaret... Aiiiii...
La tercera partida la van disputar Gabi i Vicent. De bon començament, es va veure que els nostres eren superiors. Però Vicent ha fet de les seues. Pilota que agafava, pilota que volia fer el puntet. I, clar, això no pot ser. No tots els dies són diumenge, com es diu popularment. I això que l'altre dia era diumenge... No sé quantes n’ha fallat, de pilotes, i ens ha fet patir de valent. Fins i tot Rosa s’ha posat nerviosa i ha dit que li agradaria pegar-li un carxot. Però clar, a Vicent més val no dir-li res. Genio y figura, insistia a intentar el quinze, i l’espifiava. I torna-li la trompa al xic. M’a que ens ha fet patir, xe. Gabi ha sabut llegir la partida, i ha jugat molt bé. Al final hem guanyat per cinc punts: 25 – 30. Donem el resultat com a vàlid i mirarem de donar-li un estironet d’orelles a Vicent...