Aquest matí no m'he pogut estar i m'he atracat a Gandia, a la seu del CEIC, perquè sabia que ja hi havia arribat la revista Espai del Llibre. Per fi la tenim en paper! I distribuïda per totes les Comarques Centrals Valencianes! He d'agrair sincerament a les persones que han confiat en mi perquè coordinara la revista i, també, i per descomptat, a tots els qui hi han col·laborat, d'una manera o altra: sense els col·laboradors no serien possibles les publicacions periòdiques.Potser per alguns això de les Comarques Centrals Valencianes només és un projecte imaginari, il·lusori, utòpic, inútil. N'hi deu haver també que, simplement, els fa nosa, aquesta idea, i es dediquen a confondre la gent (com fan des de la ràdio i la televisió públiques valencianes); o a dir que hi ha comarques que no hi són i que haurien de ser-hi. Trobe que la cerimònia de la confusió orquestrada per la RTVV està en la línia de destrucció general de la nostra identitat i que no es mereix més comentaris. Quant a les possibles crítiques que apunten que la Ribera i la Marina Baixa n'haurien de formar part, de les CCV, crec que estan poc fonamentades o, millor encara, que s'han "magnificat" una miqueta massa, i m'explique per què. Jo, que sóc fill adoptiu de la Safor, trobe que, a banda de les raons i dels lligams històrics, econòmics, lingüístics, culturals, etc., que hi ha entre les comarques implicades -i que algú sabria explicar molt millor que jo-, hi ha, potser, "inèrcies" psicològiques i sociològiques d'influència que també hi compten, a l'hora d'ubicar, o no, unes comarques i no unes altres en un determinat espai geogràfic, com ara el de les CCV. En aqueix sentit, crec que la Ribera Alta, per exemple, està més a prop, en tots els sentits, del hiterland de València, i que, al seu torn, la Marina Baixa, posem per cas, "mira" cap a Alacant. Val a dir que les "canòniques" CCV també estan lligades a una o altra capital "de província" (amb perdó), però no tant com les altres. Sia com sia, i més enllà d'aquest debat identitari, trobe que el veritable fonament que dóna sentit al projecte de les Comarques Centrals Valencianes no és, en absolut, crear ratlles imaginàries on no n'hi ha, sinó d'enderrocar-ne d'altres que ens han estat imposades des de fora, i en funció d'interessos que ens són no només aliens i absurds sinó molt perjudicials.
7 comentaris:
La llàstima és que no estiguen ben comunicades (en espai i en temps d'unió) les de la banda costanera i les de la banda costera.
Sí, la veritat és que estan molt mal comunicades. Tot forma part de l'estratègia del "divide y vencerás" que tants fruits va donar al franquisme, i que continua donant-ne a l'espanyolisme i el provincianisme més rancis.
Sí que fa ganes de tindre-la a les mans, la revista, a vore com hem eixit (bé: amb la cara que tenim, com se sol dir). Com que és el meu humil "debut" com a "ressenyador", per a mi és més especial que números anteriors...
Pel que fa al comentari de Juli sobre la delimitació geogràfica de les CCV, només diré que em recorda a una intuïció molt simple que he tingut des de l'aparició del "fenomen" fa ja un grapat d'anys (i que segur que exposada tan cruament podria espantar algú més informat, demane disculpes): les CCV són, en primer lloc, un buit en el mapa entre les capitals, i la seua definició més elemental és per negació. Són el que no està prop ni de València ni d'Alacant. En segon i tercer lloc, evidentment, les CCV són moltes més coses, i més que en podrien ser: però bona part del que podrien ser té a veure amb el que necessiten ser per a no quedar bandejades per les capitals i les seues conurbacions. Supose que algú haurà fet delimitacions més positives i millor estudiades - però aquesta "via negativa" també pot ser fructífera, o com a mínim molt més simple.
Pel que fa a les CCV, només dir-vos, finalment, que l'última nota (bé una de les últimes) del blog de Ximo Corts tractava sobre l'estat més o menys de paràlisi que afecta el projecte.
Efectivament, Emili, les CCV són "també" per negació, però són -i podrien ser molt més encara- sobretot per afirmació, encara que les "ningunegen" (passeu-me el castellanisme, tan adient semànticament en aquest cas) des de València (més en concret, els qui miren de negar i entrebancar qualsevol projecte de dignificació del país).
L'Espai del Llibre és un dels pocs exponents visibles, palpables, del projcete de CCV. Si hi haguera més inversions i més voluntat política i governamental, la "cosa" podria ser molt més bonica i potent encara. Però, de moment, cal conservar aquest mitjà d'expressió, aquesta targeta de presentació, de cara a nosaltres, els comarcacentralins, i també de cara als "altres", els que no viuen amb nosaltres.
Enhorabona, Juli. A veure quan em puc apropar a la biblioteca per prendre un exemplar.
Dos poals, estem mal comunicats, és cert, però tampoc no deixa de ser cert que hui dia, amb les noves tecnologies, cal canviar un poc el xip a l'hora de plantejar projectes. Les comunicacions de les CCV del segle XXI ja no tenen res a veure amb les de principis dels 90. Malhauradament, els ingents treballs de recerca realitzats, tampoc. Cal, a partir d'ara, difondre el projecte; cal que en siguem més, cal innovar...
D'altra banda, la única actuació física d'unió entre la costa i l'interior amb la idea de CCV no ha sigut gaire afortunada, per dir-ho de manera tova.
Crec que a hores d'ara, la publicació hauria d'arribar a més gent. Si cal, nosaltres hem de ser els distribuïdors.
Ara, primer que res, hem de seure una estoneta ben relaxats i deixar-nos contagiar per les recomanacions i suggeriments de l'Espai del Llibre. Després a per feina.
Jordi, tens raó: hui dia hi ha distàncies que s'han escurçat gràcies a les noves tecnologies. Però hi ha moltes coses que encara es fan i es faran a través dels mitjans de transport i de comunicació tradicionals. I ací tenim un problema greu d'incomunicació i d'aïllament. És inconcebible que no existisca cap xarxa ferroviària entre la Safor i la Vall d'Albaida i la Costera. O amb la Marina Alta. de manera que jo, si vull anar a Xàtiva en tren, he d'anar a Silla i retrocedir cap a la capital de la Costera (1.30 hores de viatge mínim). I si vull anar a Dénia en tren més val que ho deixe córrer pq no hi ha cap possibilitat.
Recorde un dia que vaig anar a Alacant en tren des de Barcelona i després volia anar d'Alacant a Gandia: vaig haver d'agafar un autobús que va trigar 4 hores!!! a arribar a la Safor. Va ser demencial. En fi...
Si no vaig errat, a finals del XIX projectaren un ferrocarril de Gandia cap a l'interior. Però hui, per a on? Entre els traçats de l'autovia, les redones, les vies de servei i els dos gasoductes l'estret pas cap a la vall d'Albaida, queda lloc?
Han preferit potenciar els vehicles que no el transport públic.
Publica un comentari a l'entrada