dissabte, 16 de febrer del 2008

"Damnocràcia"

Diuen que vivim en la millor de les democràcies possibles. Que Occident n'és un model a imitar, de democràcia, en comparació a d'altres latituds, on diuen que campen a pler els fonamentalismes -almenys des de la "nostra" perspectiva. Ben mirat, però, la nostra democràcia fa fallida en molts aspectes. De primeres, cal dir que des de fa unes dècades, i com més va més clarament, s'hi afavoreix el bipartidisme, per bé que a Europa hi ha encara estats i nacions que resisteixen aquest embat reduccionista. A Espanya, però, ara que s'acosten les eleccions generals del 9 de març, la pugna s'ha simplificat deliberadament, com si es tractara únicament d'una contesa entre els dos candidats majoritaris. Els "altres" no hi compten, és a dir, no convé que reïsquen sinó que més aviat "els interessa" que desapareguen. Aquestes inèrcies són perverses, no cal dir-ho, com a estratègia política, i perjudiquen de manera greu el sistema democràtic: el devaluen i, en certa manera, l'invaliden. No sóc analista polític (Déu me'n guard...) però concep la política com quelcom intrínsecament plural o que, almenys, hi hauria d'aspirar. La pluralitat, la diversitat de veus polítiques fomenta i "obliga" a dialogar, a parlar, a discutir si cal; la unicitat, en canvi, degrada l'intercanvi en favor del despotisme i de la imposició gratuïta. A la democràcia espanyola li falta una bona dosi de pluralitat i li sobra molt de reality show en què s'ha convertit darrerament. Per això, ara que ens han cridat a les urnes, potser ens convindria a tots reflexionar una mica sobre el veritable sentit de la democràcia i valorar realment què és això del "vot útil" a què tantes vegades s'apel·la en cada convocatòria electoral. Crec que seria bo per a la democràcia i, per descomptat, per a cadascun de nosaltres, que, almenys en teoria, n'hauríem de ser els directes beneficiaris.

5 comentaris:

Jordi Puig ha dit...

Una mostra de tot això que dius és l'anunci insistent del debat entre Zapatero y Raojy. Ho anuncien tothora, com un martellet. I és que no solament al PP li beneficia aquesta dinàmica (ja ha concentrat el vot, des de la dreta més extrema) sinó que el PSOE pretén fer tres quarts del mateix. A qui beneficia més, aleshores, aquesta campanya de debat públic, tal com s'ha plantejat?

Anònim ha dit...

Fes un bot útil!
Una proposta atrevida, valenta, plena de vitalitat que et fara botar!

http://www.fesunbotutil.blogspot.com/

dospoals ha dit...

TE m'has avançat en la penjada del text...

Ricard ha dit...

La democràcia de l'estat espanyol camina cap al bipartidisme, gràcies a la força desmesurada que han aconseguit tant el PP i el PSOE, que si en alguna cosa estan d'acord és en fer desaparèixer els partits minoritaris.
La percepció dels membres d'aquests dos partits és que el partits xicotets no poden "condicionar" la seu gran política. "On s'ha vist que una colla de nacionalistes marque de prop les accions del partit que governa per que ell disposa de la clau de la governabilitat?" diuen els integrants del PP i del PSOE. I aquesta filosofia l'apliquen tant als governs nacionals com al govern s municipals. (Certificat!) Els que no entrem en la corda dels grans grups molestem, fem nossa, no deixem avançar cap a... cap on? Doncs, cap als seus interessos. I els meus?
El vot útil és el desig amagat de l'esquerra per aconseguir la fidelitat que té la dreta. I entre desitjos i convivències el que s'acaba produint és una homogeneïtzació dels dos grans partits... i a la fi d'aquest camí tal vegada ens trobem davant una cosa semblant al llibre de Saramago: L'assaig sobre la lucidesa (i si un dia no va a votar ningú...)

Juli Capilla ha dit...

Això es mereixerien, que no anàrem a votar. Però això, de moment, també beneficia els dos partits grans (que no grans partits), perquè la gent desencisada que no hi va, a votar, és la més progressista. De moment, ens toca resistir i votar a qui creiem més oportú, més enllà dels dos partits majoritaris, és clar.

Fixeu-vos com les soceitats més madures de l'Estat espanyol(País Basc, Catalunya i Galícia) la diversificació encara perdura. És una mostra de maduresa democràctica.

No ens desanimem, doncs. I votem. Votem útil, però el vot útil que es pensen ells.