Ja estem a les semifinals!

Ahir, eufòria en l’equip. Ja estem a les semifinals! Després d’una jornada de lliga fàcil, la del dissabte passat contra Almoines, amb tres victòries, vam disputar la jornada copera de tornada contra el Nàquera. Teníem l’eliminatòria ben encarrilada perquè vam guanyar a domicili contra l’extraordinari equip del Camp de Túria. Però no ens hi podíem confiar, perquè les victòries de l’anada van ser molt ajustades i treballades. Ahir, Carlos Margarit, baixa per malaltia, va ser substituït per Xacal.

Xacal, grande!

Vam disputar la primera partida Xacal i jo. Una partida amb molta tensió perquè si ens guanyaven ens podien entrar els nervis, a tots els de l’equip, i, per contra, si guanyàvem nosaltres ja passàvem a la semifinal. Ens hi jugàvem molt, doncs, en el primer matx. I ausades que va ser una partida disputada. Ens va tocar el zurdo dels naquerans amb un punter que em va molestar d’allò més, i a postes (estes coses es noten, amic...): tota la partida vaig haver de rondar la seua silueta, per tal de guanyar la posició: xe, quin mareig! La veritat és que va ser una partida enorme, jugada a l’hora. Un estira i arronsa continu, amb gran intensitat i tensió, emoció a flor de pell, coratge i pilotes heroiques. Una gesta en tota regla. Jo vaig estar molt nerviós i, ho reconec, i li demane perdó al meu company, perquè el vaig escridassar un poquet massa. Però la tensió d’una partida a voltes ens impulsa a vociferar sense mesura. (Mea culpa, ho sent, amic Xacal!). Això sí! Cal dir que Xacal va estar a l’altura d’una gran partida: incommensurable! Ho va donar tot i més! I cal reconèixer-li-ho. Va ser un autèntic goig jugar amb Xacal a tan gran altura! Una partida de categoria! Grande, Xacal! Després d’anar per darrere quasi tota la partida, vam poder avantatjar-nos al final i vam deixar el marcador en un ajustat però ben gratificant 30-27 al nostre favor.

Les altres partides ja van ser un pur tràmit. I es notava que els de Nàquera no van portar ja els millors jugadors. Gabi i Tortosa van guanyar còmodament per 30-19; i Javi Riera i Carlos Murillo ho van fer per 30-26. Després, vam sopar al poliesportiu de Daimús, amb els amics de Nàquera: una gent excel•lent i molt bons jugadors.

A la semifinal!!!!