Com un terròs que s'asseca

Divendres passat es va presentar el llibre de Maite, El poema és sobrer, a la Font. L’Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut organitzava l’acte a la Casa de la Cultura. Hi oficiava Alexandre Navarro. La sala era plena. Tot un èxit per a un acte de presentació d’un llibre de poesia! Èxit al qual va contribuir amb escreix el presentador. Alexandre és un poeta de Nàquera amb una dilatada obra lírica publicada i premiada. Ja m’ho esperava, que faria un bon paper, perquè el conec de fa bastants anys, de quan treballava a El Temps, i sempre m’ha semblat una persona sincera, amable i honesta, a més d’un crític literari culte, intel·ligent i respectuós amb els altres –tres condicions que no sempre es donen entre el gremi que judica l’obra aliena. Alexandre i Maite van parlar de moltes coses: de poesia i del país, fonamentalment. De fet, aquest és el moll de l’os d’El poema és sobrer: la impossible, imprudent o trista separació que fan alguns poetes entre literatura i vida, o, dit d’una altra manera, la fugida d’estudi d’alguns escriptors que s’entesten a tancar-se a la torre d’ivori, que prescindeixen del públic –fan com si la gent no existira– i es dediquen a fer jocs malabars amb les paraules. Unes paraules que, massa vegades, cauen sobre el buit i fan fallida perquè són gratuïtes. El poema és sobrer parla d’aquesta pèrdua, literària i vital alhora; d’una realitat –la literatura i la llengua en valencià, el nostre patrimoni humà i mediambiental–, que molt a poc a poc es desfà i s’esvaeix entre les nostres mans, com la terra d’un terròs que s’asseca (per dir-ho en paraules de l’amic Alexandre). El poema és sobrer és un llibre deliciós, que ens torna les paraules, els estris, les olors dels nostres pares i dels nostres avis. Un poemari que reivindica la tradició sense ser tradicionalista, sense ancorar-se en un passat idealitzat i irrecuperable, sinó amb vistes a un futur més saludable i feliç; un poemari que té l'afany de refermar les coses senzilles, que sap valorar la saviesa popular que encara perdura entre nosaltres, a pesar de les amanaces del món materialista i insubstancial en què vivim, de la banalitat i la vulgaritat d'una societat que mesura les coses -i les jutja- segons el preu que tenen. El poema és sobrer és un llibre que ens torna als orígens i ens projecta -voldria projectar-nos- cap un futur presidit per la humilitat i les coses que realment paguen la pena. Perquè "La poesia és, si és per dir-la al vent / i que sone música i que òmpliguen els solcs / versos de vaca cega, estrofes juganeres, / mes no cristall de cendra, núvol de boira tova".