AQUEST BLOG NO ESTÀ ACTUALITZAT I HA ESTAT SUBSTITUÏT PER UN DE NOU. EL MEU NOU BLOG ÉS:
http://blocs.mesvilaweb.cat/julicapilla
dissabte, 9 d’abril del 2011
Invictes, encara
Torne a escriure després d’un temps sense fer-ho: la peresa... Com que estic lesionat, parlaré del meu fill. Ho hauria d'haver fet abans. Ja portem uns mesos de campionat i no han perdut cap partida comarcal. Contra Potries, Piles, Tavernes... Totes les partides oficials les han guanyades Vicent i Jordi. Només en van perdre una d’amistosa, contra Xeraco, però com que aquesta no hi compta... Bé, a vore si continuen així i es poden classificar per a la “Comunitat”. Hui, una altra vegada han jugat al carrer, a Potries. Han guanyat, però ha costat, a cinc jocs. Resultat final: Potries 15, Oliva, 25.
dijous, 17 de febrer del 2011
Ja estem a les semifinals!
Ahir, eufòria en l’equip. Ja estem a les semifinals! Després d’una jornada de lliga fàcil, la del dissabte passat contra Almoines, amb tres victòries, vam disputar la jornada copera de tornada contra el Nàquera. Teníem l’eliminatòria ben encarrilada perquè vam guanyar a domicili contra l’extraordinari equip del Camp de Túria. Però no ens hi podíem confiar, perquè les victòries de l’anada van ser molt ajustades i treballades. Ahir, Carlos Margarit, baixa per malaltia, va ser substituït per Xacal. Xacal, grande!
Vam disputar la primera partida Xacal i jo. Una partida amb molta tensió perquè si ens guanyaven ens podien entrar els nervis, a tots els de l’equip, i, per contra, si guanyàvem nosaltres ja passàvem a la semifinal. Ens hi jugàvem molt, doncs, en el primer matx. I ausades que va ser una partida disputada. Ens va tocar el zurdo dels naquerans amb un punter que em va molestar d’allò més, i a postes (estes coses es noten, amic...): tota la partida vaig haver de rondar la seua silueta, per tal de guanyar la posició: xe, quin mareig! La veritat és que va ser una partida enorme, jugada a l’hora. Un estira i arronsa continu, amb gran intensitat i tensió, emoció a flor de pell, coratge i pilotes heroiques. Una gesta en tota regla. Jo vaig estar molt nerviós i, ho reconec, i li demane perdó al meu company, perquè el vaig escridassar un poquet massa. Però la tensió d’una partida a voltes ens impulsa a vociferar sense mesura. (Mea culpa, ho sent, amic Xacal!). Això sí! Cal dir que Xacal va estar a l’altura d’una gran partida: incommensurable! Ho va donar tot i més! I cal reconèixer-li-ho. Va ser un autèntic goig jugar amb Xacal a tan gran altura! Una partida de categoria! Grande, Xacal! Després d’anar per darrere quasi tota la partida, vam poder avantatjar-nos al final i vam deixar el marcador en un ajustat però ben gratificant 30-27 al nostre favor.
Les altres partides ja van ser un pur tràmit. I es notava que els de Nàquera no van portar ja els millors jugadors. Gabi i Tortosa van guanyar còmodament per 30-19; i Javi Riera i Carlos Murillo ho van fer per 30-26. Després, vam sopar al poliesportiu de Daimús, amb els amics de Nàquera: una gent excel•lent i molt bons jugadors.
A la semifinal!!!!
dimecres, 9 de febrer del 2011
La fel de la derrota, la mel de la victòria
La Font d'en Carròs, 0 - Torrent, 3
Anit, a Nàquera, ens vam traure l'espina del dissabte, en què vam perdre 0-3 davant del Torrent; amb tres partides per a oblidar... Em consta que Xacal se'n va anar malhumorat, i jo també (vam perdre 28-30, amb molt mala fortuna); Carlos Margarit i Sergio, fastiguejats, perquè no van fer partida; i imagine que també Gabi i Tortosa... Els de Torrent van baixar uns quants jugadors de primera i ens van fuliminar sense massa esforç.
Nàquera, 0 - La Font d'en Carròs, 3
Però anit vam anar a Nàquera. Teníem el temor -i la seguretat- de trobar-nos amb un equip sòlid. I així va ser. Nosaltres portàvem els millors jugadors, i totes les ganes de fer alguna cosa positiva. Al davant teníem un equip plagat de veterans, que se les sabien totes i que jugaven molt molt bé.
En la primera partida, un exmilitar de 55 tacos va donar p'a salar a Gabi i a Tortosa. Els nostres, però, van saber apamar el tempo de la partida: Gabi tornant i aguantant com un bou, i Tortosa fent-ne de les seues (va fer dobles perfectament calculats i un remat final per a llevar-se el barret). Resultat: 26-30 al nostre favor.
La segona, Javi i jo ens enfrontàvem a dos homes, més o menys de la mateixa edat que nosaltres: també amb ofici. En els primers instants em va costar molt ficar-me en la partida: no estem acostumats a jugar junts, Javi i jo, i això es nota. A partir de l'empatat a 5, i després de canviar d'estratègia, la cosa ja va anar millor, però igualada. Vam arribar a estar fifty-fifty fins als primers punts de la vintena, inclús ens van passar: 22-21. Després, Javi i jo vam traure les nostres millors versions: ell, tornant-ho tot i aguantant com un campeó; jo, mirant d'arribar a totes i forçant al del darrere. Ben concentrats, Javi traguent pilotes i jo tirant-me per terra, vam fer que els contraris es desesperaren. I així fins al final: 23-30!
En la tercera, els Carlos ens van fer patir d'allò més. Jugava un altre zurdo contra el nostre. Un estira i arronsa en què els punters podien entrar poc en partida, davant la insistència obsessiva dels saguers. Tota la patida per davant, i va i el marcador es posa 29-28 a favor dels de Nàquera. Mecaguendena... Al final, empatem a 29 i entra Carlos Murillo en acció: primer fent un traure ras que a punt ens val la partida, però no, allí estava l'altre zurdo, per a rescatar-la i dur-la, enclenque però vàlida, fins al frontis. Quatre pilotades més i li'n cau una al nostre punter, blaneta: zaaas! I arran de ratlla, rinxo la llanda, i l'altre punter l'espifia. La partida és nostra!
Ahir el resultat ens ha donat ales. Tenim una il·lusió bàrbara per la copa. Si la cosa no es torça, és ben probable que passem a semifinals. A vorem. Seria fantàstic!
Anit, a Nàquera, ens vam traure l'espina del dissabte, en què vam perdre 0-3 davant del Torrent; amb tres partides per a oblidar... Em consta que Xacal se'n va anar malhumorat, i jo també (vam perdre 28-30, amb molt mala fortuna); Carlos Margarit i Sergio, fastiguejats, perquè no van fer partida; i imagine que també Gabi i Tortosa... Els de Torrent van baixar uns quants jugadors de primera i ens van fuliminar sense massa esforç.
Nàquera, 0 - La Font d'en Carròs, 3
Però anit vam anar a Nàquera. Teníem el temor -i la seguretat- de trobar-nos amb un equip sòlid. I així va ser. Nosaltres portàvem els millors jugadors, i totes les ganes de fer alguna cosa positiva. Al davant teníem un equip plagat de veterans, que se les sabien totes i que jugaven molt molt bé.
En la primera partida, un exmilitar de 55 tacos va donar p'a salar a Gabi i a Tortosa. Els nostres, però, van saber apamar el tempo de la partida: Gabi tornant i aguantant com un bou, i Tortosa fent-ne de les seues (va fer dobles perfectament calculats i un remat final per a llevar-se el barret). Resultat: 26-30 al nostre favor.
La segona, Javi i jo ens enfrontàvem a dos homes, més o menys de la mateixa edat que nosaltres: també amb ofici. En els primers instants em va costar molt ficar-me en la partida: no estem acostumats a jugar junts, Javi i jo, i això es nota. A partir de l'empatat a 5, i després de canviar d'estratègia, la cosa ja va anar millor, però igualada. Vam arribar a estar fifty-fifty fins als primers punts de la vintena, inclús ens van passar: 22-21. Després, Javi i jo vam traure les nostres millors versions: ell, tornant-ho tot i aguantant com un campeó; jo, mirant d'arribar a totes i forçant al del darrere. Ben concentrats, Javi traguent pilotes i jo tirant-me per terra, vam fer que els contraris es desesperaren. I així fins al final: 23-30!
En la tercera, els Carlos ens van fer patir d'allò més. Jugava un altre zurdo contra el nostre. Un estira i arronsa en què els punters podien entrar poc en partida, davant la insistència obsessiva dels saguers. Tota la patida per davant, i va i el marcador es posa 29-28 a favor dels de Nàquera. Mecaguendena... Al final, empatem a 29 i entra Carlos Murillo en acció: primer fent un traure ras que a punt ens val la partida, però no, allí estava l'altre zurdo, per a rescatar-la i dur-la, enclenque però vàlida, fins al frontis. Quatre pilotades més i li'n cau una al nostre punter, blaneta: zaaas! I arran de ratlla, rinxo la llanda, i l'altre punter l'espifia. La partida és nostra!
Ahir el resultat ens ha donat ales. Tenim una il·lusió bàrbara per la copa. Si la cosa no es torça, és ben probable que passem a semifinals. A vorem. Seria fantàstic!
dissabte, 29 de gener del 2011
L'Alcúdia, 0 - La Font d'en Carròs, 3
Ahir un 0 - 3 que sap a glòria. Amb l'equip reinventat, vam saber traure les faves de l'olla amb certa solvència. En la primera partida, una parella insòlita: Javier Riera de resto i Gabi de punter (Emili es va posar malalt i Javi va haver de substituir-lo). Una partida igualada. Un estira i arronsa molt interessant que els nostres van resoldre amb paciència i decisió. Javi va saber aguantar les estrebades del zurdo que tenia al costat, tan alt com ell; i això que encara no ha agafat la forma... I Gabi va estar sensacional amb el traure i fent algun puntet davant, rinxo ratlla. Al final, 23 - 30 al nostre favor.La segona va ser una miqueta més fàcil, encara que a priori, sobretot al començament de la partida, no ho semblava. Quan els Carlos, Murillo i Margarit, es van posar a la faena no va haver ningú que els parara. Un merescut 16 - 30 final ho diu tot a favor dels nostres jugadors.
En l'última partida Xacal i Juli van haver de bregar contra dos xicons molt competents. Els van donar molta guerra. De fet, tot i anar per davant en tot moment, els de l'Alcúdia no van tirar mai la partida i van anar percaçant i amenaçant els de la Font. Només a partir del punt vint se'n van anar i van poder descansar una miqueta. Resultat final: 18 - 30.
Certament, ens ho vam passar molt bé ahir. Una bona vesprada a l'Alcúdia. Tres boníssimes partides.
diumenge, 23 de gener del 2011
La Font, 2 - Vall d'Alcalans, 1
Ahir, 2-1, contra la Vall d'Alcalans, un equip fluix. Tortosa i jo vam guanyar amb massa dificultats, tenint en compte que anàvem 10 o 12 punts per davant. Varen remuntar fins a posar el marcador en un inquietant 24-21, aprofitant les nostres errades garrafals. Al final, 30-23 al nostre favor. Uf! Sergio i Quique van perdre 28-30, en un partit que podrien haver guanyat. Mala sort. Els Carlos no van tindre cap problema. Pràcticament, no van suar. 30-14 al seu favor. Els darrers resultats allunya les nostres possibilitats d'ascens. Cada vegada això pareix més inabastable...
Això sí, a la nit, el soparet, excel·lent, a Oliva, al Bar el Mosset. Amb una participació massiva. Llàstima que l'amic Xacal no hi poguera vindre.
Això sí, a la nit, el soparet, excel·lent, a Oliva, al Bar el Mosset. Amb una participació massiva. Llàstima que l'amic Xacal no hi poguera vindre.
diumenge, 16 de gener del 2011
Últims resultats
La Font, 3 – Llombai, 0
Guadassuar, 2 - La Font, 1
Dimarts vam jugar la jornada aplaçada contra Llombai, a casa. 3-0. Xacal i jo vam tindre una primera partida massa fàcil contra dos jovenets que jugaven molt més del que ho varen fer. I dues partides ajustades després, més del compte, però saldades amb victòria pel tàndem Gabi-Tortosa i Sergio-Carlos.
Diumenge, al frontó cobert de Guadassuar només els Carlos van poder traure 2 puntets ben valuosos, amb comoditat. Gabi i Tortosa van tapolar contra l’osset més dur, però van donar la cara en tot moment. I Sergio i jo vam sucumbir quasi per la mínima, 27-30. Una llàstima.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
