Xeraco, 5 - Oliva, 25

Dissabte de matí vàrem anar a Xeraco. Nou enfrontament entre els equips d'Oliva i de Xeraco, amb victòria per a l'equip visitant. La veritat és que els olivers van ser molt superiors, d'ací el resultat contundent. I Jordi va jugar molt bé, amb ganes.

Per la meua part, dissabte de vesprada vaig debutar amb el Miramar, amb derrota: 24 - 30. Una partida molt renyida, però; vam tindre una miqueta de mala sort, Xuso i jo; perquè vàrem anar per davant durant molts trams del partit i vàrem jugar millor, si més no durant els primers 20 punts. Al final, tres pilotes seguides fallades i algun punt de sort per part dels contrincats ens van tirar per terra la partida. A vore si a la pròxima hi ha més sort...

Gran final de raspall a Xeraco

Els espectadors que han pogut assistir a la final de raspall, este diumenge, han disfrutat d’allò més. Es tornava a repetir la final de l’any passat, entre César i Moro (Rafelbunyol), rojos, i Lluïset i Roberto (Alzira), blaus. Magnífica partida. Molt disputada i, fins i tot, amb alguna xicoteta tensió en algun quinze, perquè no quedava clar que els jugadors l’havien donat, de tan frenètica i renyida com era la partida. Una partida on els quatre jugadors van haver d’esmerçar esforços fins a l’extenuació. El físic ha estat una de les claus de la partida. Alguns quinzes han estat increïbles. Lluïset i Roberto han demostrat la seua categoria. Moro ha patit una crisi a mitjan partida, però s’ha refet i ha començat a restar molt bé i a fer quinzes llançant-ne moltes a la galeria, amb una César molt tranquil i segur. L’emoció ha estat tan gran que, quan anaven 25 iguals, els jugadors s’han abraçat en senyal de bonhomia i esportivitat, felicitant-se per la gran final que estaven disputant i que bridaven al públic. Al remat, però, 25 a 30 a favor dels blaus. Roberto, del Palomar, de 40 anys, i Lluïset, de Beniarrés, de 41, han reeditat el títol que ja van guanyar l’any passat. Una final bonica de veres.

Club de Pilota d'Oliva

Hui dissabte, festa i quatre partides al Club de Pilota d'Oliva. Primer, els menuts, Miguel Ángel, Joan, Andrea i Jordi; després, les dones; i les dues darreres partides, els hòmens. Festa de germanor, doncs, per la pilota valenciana. I, per acabar-ho d'adobar, paella. Llàstima que Jordi no s'hi haja pogut quedar, perquè estava una miqueta malaltós.

L'Eliana manté les seues opcions en el Circuit Bancaixa

L'equip de l'Eliana, format per Álvaro, Canari i Héctor, manté opcions de classificació per a la segona fase del Circuit Bancaixa, després de guanyar a l'equip de Sagunt(León, Dani i Colau II) per 60-30. La partida va tindre lloc la nit de divendres passat a la població de Genovés. No era fàcil imposar-se als representants de Sagunt, ja que aquests partien com a favorits, atesa la campanya que estan fent en el Circuit, i també perquè almenys León jugava al seu poble.

Nova partida de Titín

Anit, nova partida a l’ETB entre Titín III i Eulate i González i Xala. Els primers, que anaven de roig, van començar molt insegurs, sobretot el jugador de Lizarra, Eulate, que va cometre molts erros no forçats. La parella González-Xala, en canvi, va començar molt bé, encertant tots els colps amb autoritat, davant la perplexitat d’un Titín poc inspirat en un principi. El riojano, però, es va anar posant a to, i va donar mostres de la seua veterania i astúcia a l’hora de mesurar els colps i de col•locar la pilota lluny de l’abast dels blaus. De mica en mica, Titín va anar agafant les rengles del joc, i Eulate anava deixant arrere els nervis i tornant pilotes. Els rojos van poder empatar a 10, després d’anar per darrere en el marcador, i amb alguns restos del veterà Titín que van fer esclatar el públic en aplaudiments fervorosos. En aquest punt, els blaus es van trobar totalment fora de la cantxa, desconcentrats per complet. Però el desconcert dels blaus va durar un bufit, i s’hi van posar, una altra vegada, a la faena. Un moment especialment destacat del partit es va produir amb una excel•lent doble paret de González que va fer saltar, literalment, Titín per damunt de les grades (impressionant!), tot i que no la va poder tornar: 14-13. I un altre punt molt disputat, el que esdevindria el 19-16, amb una resolució per part de Titín de manual.
Si no és per Titín el partit s’haguera bescantat clarament del costat dels blaus, perquè Eulate va fer tres erros seguits que a punt van estar de costar-los la partida. Una partida sensacional entre rojos, més temperamentals, i blaus, més gelats però altament competitius. Al remat, 22 a 20 en favor dels rojos.