Hui, a Murla

Hui he anat per primera vegada a vore una partida al trinquet de Murla. Ens havia convidat l’amic Josep À. Mas, gran aficionat a la pilota, sobretot en la modalitat d’escala i corda. El cartell anunciava un enfrontament prometedor entre blaus (Núñez, Fèlix i Santi) i rojos (Genovés II, Salva i Natxo), en la modalitat esmentada, i dins del Circuit Bancaixa. I no ens ha decebut en absolut, la partida. Ans al contrari, ha estat un gran encontre, molt igualat; un estira i arronsa que no s’ha bescantat pels rojos fins quasi el darrer instant. Al principi, pareixia que els blaus, més compenetrats com a equip, s’endurien la victòria. Però no ha estat així. Els rojos han trencat el traure dels blaus i, tot i que els blaus s’han refet, trencant al seu torn el traure dels rojos, novament Genovés II i companyia han empatat a 55 i s’han posat en situació de guanyar l’enfrontament, perquè tenien el traure al seu poder. I, efectivament, ha estat així. Cal dir que Genovés II ha pres la iniciativa en els últims jocs i això ha estat el detonant decisiu que ha permés que guanyaren els rojos. Dues hores de partidassa a Murla. Un matí de Nadal memorable.

Entrenaments

Ahir, un altre entrenament a Miramar. Dues partides fortes, com sempre, de vora una hora cadascuna, amb Jesús, Èric, Manuel, Xuso, Àngel i Vicent. Estic posant-me a to amb els companys. M'ho prenc com un repte perquè no vull fer el ridícul quan m'estrene en la segona volta de la lliga. Jugaré per primera vegada en 1a i vull donar la talla. Em proven aquests entrenaments durs. Ahir vaig guanyar les dues partides per parelles (les manomanistes amb Jesús les vaig perdre, però, per 1-2), però no estic satisfet del tot. De vegades, em costa agafar el ritme, alçar la pilota i depassar el punter. Em falta encara assegurar la concentració i mantenir ferma l'ànsia de guanyar (en aquest esport no pots prescindir-ne). Però a mesura que m'entrene amb ells, vaig agafant el ritme. Potser canvie de raqueta, perquè la Babolat que m'he comprat no m'acaba d'agradar. I a vore si quede amb Voro i els companys, que podrien estar en primera perfectament, sobretot el meu amic Voro, un dels millors punters que he conegut.

Waldo anuncia un nou trinquet per a Oliva

El regidor d’esports d’Oliva, Waldo, i gran campió valencià de raspall, ha anunciat que l’any que ve es farà un nou trinquet en aquesta localitat de la Safor. És una magnífica notícia perquè l’antic trinquet està molt deteriorat i és de difícil accés per a la gent que ve de fora (com que està situat al rovell de l’ou del casc antic de la ciutat, no s’hi pot aparcar amb facilitat). El nou trinquet es construirà al costat del pavelló municipal, sobre una superfície de 1.200 m² i amb un pressupost d’un milió dos-cents mil euros. El cost total, però, correrà a càrrec de l’administració central, perquè la regidoria d’esports pretén encabir-lo dins del segon Fons Estatal d’Inversió Local del Govern, més conegut com el Pla Zapatero II (que no és cap jugador de pilota, eh!). Si és duu a terme aquest projecte, la pilota valenciana tindrà un nou espai on recalaran els jugadors ja existents, i se segur que n’eixiran de nous.

Enfaixar-se

L'avi Ferran enfaixa el seu nét, Jordi, abans d'anar a l'entreno de raspall.

La pilota i el valencià

“Home, tu pots vore la pervivència del valencià com a base per a la conservació de la pilota, o bé pots vore com a condició principal la pervivència de la consciència nacional valenciana. Des del moment en què perdes la consciència nacional, perdràs la llengua, i quan perdes la llengua, perdràs tots els components tradicionals, com la pilota. Tot forma part d’un element comú. Mentre tu mantingues la consciència de poble, mantindràs les tradicions. Però si perds la consciència, els elements tradicionals aniran perdent-se”

Frederic Llopis i Bauset
(Paco Cerdà i Purificació Mascarell: La revolució va de bo!, PUV, València, 2009.

Titín III

Ahir vaig veure una partida de pilota basca, a Euskal Telebista, entre Titín III i Laskurain contra Berasaluze IX i Zubieta. Resultat: 22 a 8 en favor dels primers. Des que tenim Euskal Telebista que acostume a veure alguna partida de pilota basca. El frontó basc és més lent que el valencià, perquè la pilota pesa, si fa no fa, el doble que la valenciana. No per això, però, deixa de ser un espectacle admirable i emocionant. I, si no, proveu de veure'n alguna partida in situ, i no us decebrà. De tots els jugadors de pilota basca que he vist Titín III és el que més em crida l'atenció. A pesar de ser tot un veterano (ha complit ja els quaranta anys, i el mes que ve en farà quaranta-un), no deixa de guanyar partides i de conquerir títols; i de donar guerra. En tots els partits mira de portar la batuta, a base d'atacar i d'anorrear el contrari. I ausades que ho aconsegueix. És espectacular. Sap fer deixades, amb l'esquerra i amb la dreta; creua la pilota cap a fora de la cantxa amb mestria, fregant sempre la ratlla, però sense eixir-se'n, i la col·loca sempre en punts inabastables per als adversaris. Fa dobles parets i la llança cap arrere quan el resto no s'ho espera. La d'ahir va ser tota una exhibició. Si teniu oportunitat de veure'l, no la passeu per alt. Titín III és de La Rioja on l'esport de la pilota està igualment d'arrelat que al País Basc. L'entrega i el coratge de Titín són un exemple per als que sentim i practiquem la pilota, siga valenciana o basca, tant se val.

Waldo renova el títol de campió de raspall

Anit, el meu sogre i jo vam assistir a la gran final de raspall d’enguany, al trinquet El Zurdo de Bellreguard. Hi havia molta expectació. El trinquet era ple de gom a gom. Una nova final per a Waldo, que ja n’havia guanyat sis, i per a Coeter II, campió en una ocasió i finalista per tercera volta. El favorit era el d’Oliva, Waldo, de trenta anys, però hi havia encara el dubte de si el mitger de Simat, de trenta-dos anys, podria o no contrarestar la força de l’oliver. Fins que no es juga, per molt favorits que hi haja, no hi ha res fet. La partida, però, es va definir de seguida, ja al primer joc. Coeter II va aprofitar el seu traure bé, però va caure en l’intercanvi de colps i això el va fer perdre la partida. No va poder en cap moment anar a l’atac, a per la partida, perquè Waldo no el va deixar ni respirar. Només en un joc vam vore un Coeter II segur i valent, amb un quinze preciós, de bot i volea, que va anar a parar directament a la galeria. Va ser, sens dubte, el moment més emocionant de la nit. Coeter II va estirar els braços en senyal de garra i alegria alhora. En un breu instant, es va deixar albirar la possibilitat que la partida canviara de color. El roig, però, va tornar a agafar la paella pel mànec i no va deixar al blau de capgirar la inèrcia en què va caure des del primer quinze del primer joc. Al remat, partida sabatera per a Waldo, davant la impotència d’un Coeter II que, tot i no abandonar en cap moment la partida, no va poder anotar-se cap joc. Una nit memorable per al gran campió de raspall, Waldo, que fins ara es mostra incontestable. En aquesta modalitat, almenys, no té encara cap rival d’entitat.