dimarts, 5 de maig del 2009

Dissabte, a Sueca

Dissabte vam anar el meu cunyat i jo a Sueca, a fer-hi una amistosa amb Voro i Leo, un amic seu del poble. El cas és que Voro i jo ens hem conegut casualment i la cosa té certa gràcia. Resulta que Salvador Ortells Miralles, Voro, és frontennista i, també, poeta. Em va dir que em va trobar per Internet, cercant-hi l'expressió "Va de bo, cavallers!". La casualitat va ser doble perquè justament a l'endemà li va arribar un llibre meu per a ressenyar a Lletres Valencianes, encomanat per Àfrica, que coordina la revista. I es va posar en contacte amb mi. Vam quedar que algun dia ens havíem de conèixer i jugar una partida, una justa entre poetes lírics. I com que l'estiu està encara lluny, vaig decidir telefonar-lo i quedar. Dissabte Voro i Leo ens van pegar un repassó a la pista. Ells miraven de llevar-li ferro a la cosa: que si hui fa molt d'aire, que si estranyeu la pista, que si és a l'endemà de la boda... El cas, però, és que l'aire era dolent per a tots, la pista era molt noble (ja hi vaig jugar quan formava part de l'Atlètic Bellreguard)... Vaja, que ens van guanyar perquè van jugar millor, i prou. Ho vam passar molt bé. De manera que hem quedat que hi anirem un altre dia, potser ja a l'estiu, i després ens farem una paella. Em va sorprendre gratament el comentari de Jorge, espontani i sincer, quan tornàvem a la Font: "Esta gente de los pueblos es muy buena gente". Jo vaig dir-li que sí, però que en València també hi ha gent bona. Però ell va reblar el clau, convençut: "Pero no tanta, no com en estos pueblos". A l'estiu hem de tornar a Sueca a jugar... i a fer-nos la paella. Celebre aquesta coneixença.